Ratpenat de Maximilià
Centronycteris maximiliani  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 4112 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Emballonuridae |
| Gènere | Centronycteris |
| Espècie | Centronycteris maximiliani J.B. Fischer, 1829 |
| Distribució | |
 | |
El ratpenat de Maximilià (Centronycteris maximiliani) és una espècie de ratpenat tropical de la família dels embal·lonúrids, que es troba a part de Sud-amèrica. En anglès és conegut com a Shaggy Bat (Ratpenat hirsut), degut al seu pèl hirsut. És una de les dues espècies del gènere Centronycteris, juntament amb l'espècie Centronycteris centralis, que fins a l'any 1998 va ser considera com una subespècie.
Rebé el seu nom en honor del príncep alemany Maximilian zu Wied-Neuwied.
Característiques[modifica]
La cua amb forma d'esperó s'assembla a una bola de pelussa. La longitud cap i del cos varia entre 41 i 57 mm, la de la cua oscil·la entre 20 i 32 mm i té un pes d'entre 4,5 i 6 grams. La longitud de les extremitats inferiors és d'entre 7 i 9 mm, mentre que la de l'avantbraç fa entre 41,5 i 49 mm. La longitud de les orelles va de 17 a 19 mm. La part superior del seu pelatge, format per pèls llargs i llanosos, és de color marró fumat amb un tint entre groguenc i ataronjat. El cap, incloent el nas i la barbeta, també té pèls llanuts. A la base de la membrana de la cua s'estén un borrissol corporal vermellós. A les orelles hi sobresurten, pel costat intern, unes crestes paral·leles. Li manca l'uropatagi.
Distribució i hàbitat[modifica]
Habita en boscos tropicals primaris i secundaris, des del nord-est del Perú fins al Brasil, a Colòmbia, a la Guaiana Francesa, Guyana, Surinam i al sud de Veneçuela.
Ecologia[modifica]
El ratpenat de Maximilià s'alimenta d'insectes, que són caçats en ple vol. Mentre cerca aliment, fet que es produeix a la tarda i la nit, va volant amb un aleteig lent. Durant el dia dorm en forats als troncs dels arbres.
Estat de conservació[modifica]
La UICN classifica aquesta espècie dins la categoria de Risc mínim. Tanmateix, una amenaça potencial és la desforestació.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Chiroptera Specialist Group 1996. 2008 IUCN Red List of Threatened Species. Downloaded on 26 October 2008. (anglès)
- Engstrom, M. and B. Lim. 2000. Checklist of the mammals of Guyana. Smithsonian Institute. Diversity of the Guiana Shield (anglès)
- Koopman, K. F. 1982. Biogeography of the bats of South America. P. 273-302 in Mares MA and Genoways HH eds. Mammalian Biology in South America. Pittsburgh: University of Pittsburgh, Special Publication Series, Pymatuning Laboratory of Ecology. (anglès)
- Lim, B. K., M. D. Engstrom, R. M. Timm, R. P. Anderson, and L. C. Watson. 1999. First records of 10 bat species in Guyana and comments on diversity of bats in Iwokrama Forest. Acta Chiropterologica 1:179-190. (anglès)
- Pacheco, V., H. de Macedo, E. Vivar, C. Ascorra, R. Arana-Cardó, and S. Solari. 1995. Lista anotada de los mamíferos peruanos. Conservation International, Washington, DC. (castellà)
- Patterson, B. 2003. Unpublished database of Neotropical Mammal species. The Field Museum, Chicago, Illinois. (anglès)
- Simmons, N. B., and C. O. Handley, Jr. 1998. A revision of Centronycteris Gray (Chiroptera: Emballonuridae) with notes on natural history. American Museum Novitates 3239:1-28. (anglès)
- Tirira, D. 1999. Mamíferos del Ecuador. Museo de Zoología, Pontificia Universidad Católica del Ecuador, Quito. (castellà)
- Wilson, D. E., and D. M. Reeder (editors). 2005. Mammal species of the world: a taxonomic and geographic reference. Third edition. The Johns Hopkins University Press, Baltimore. Two volumes. 2,142 pp. (anglès)
