Rebel·lió esclava de Nat Turner
| ||||
Part de | Esdeveniments que dugueren a la Guerra Civil Americana i slave rebellions in the United States (en) ![]() ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Data | agost 1831 ![]() | |||
Localització | comtat de Southampton (Virgínia) ![]() | |||
Estat | Estats Units d'Amèrica ![]() | |||

La rebel·lió esclava de Nat Turner, també coneguda com la Insurrecció de Southampton, va ser una rebel·lió d'esclaus virginians que va tenir lloc al comtat de Southampton, Virgínia, a l'agost de 1831, dirigida per Nat Turner. Els rebels van matar entre 55 i 65 persones, i almenys 51 eren blanques.[1] La rebel·lió va ser reprimida efectivament en pocs dies, a Capron (Virgínia) el matí del 23 d'agost, però Turner va sobreviure amagat durant més de dos mesos després.[2]
Després hi va haver un temor generalitzat i es van organitzar milícies en represàlia contra els rebels. Aproximadament 120 esclaus i afroamericans lliures van ser assassinats per milícies i torbes a l'àrea.[3] Posteriorment, la Mancomunitat de Virgínia va executar 56 esclaus addicionals acusats de ser part de la rebel·lió, inclòs el mateix Turner; moltes persones negres que no havien participat també van ser perseguides al frenesí. Com que Turner havia estat educat i alfabetitzat (així com un predicador popular) les legislatures estatals van aprovar posteriorment noves lleis que prohibien l'educació dels esclaus i dels negres lliures,[4] restringint els drets de reunió i altres llibertats civils per als negres lliures, i exigint als ministres blancs ser presents en tots els serveis d'adoració.
Referències
[modifica]- ↑ «Nat Turner – Black History». History.com. [Consulta: 26 febrer 2018].
- ↑ Virginia Historic Landmarks Commission Staff. «National Register of Historic Places Inventory/Nomination: Belmont». Virginia Department of Historic Resources, 01-07-1973. Arxivat de l'original el 27 de desembre de 2016. [Consulta: 25 gener 2022].
- ↑ Breen, Patrick H. The Land Shall Be Deluged in Blood: A New History of the Nat Turner Revolt. Oxford University Press, 2015, p. 98, 231. ISBN 978-0199828005.
- ↑ Gray-White, Deborah; Bay; Martin Jr. Freedom on my mind: A History of African Americans. New York: Bedford/St. Martin’s, 2013, 2013, p. 225.