Redstone (coet)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Coet Redstone
Llançament d'un Redstone
Redstone llançant la Freedom 7.
Etapes 1
1 Motors 1 × A-6
Empenta 347 kN
Temps d'encesa ~155 s
Impuls Específic 265 s
Propelents Alcohol/LOX
Càrrega útil a
185 km

1 300 kg

Redstone era un coet nord-americà llençat per primera vegada el 1995. Era un descendent directe les V-2 alemanyes desenvolupat per l'equip de Wernher von Braun traslladat als Estats Units d'Amèrica en acabar la Segona Guerra Mundial.[1]

Va ser desenvolupat i emprat per realitzar les primeres proves reals de míssils nuclears. També se'l coneixia com el Redstone MRBM Medium Range Balistic Missile (en català: Míssil Balístic d'Abast Mitja). Tot i els seus orígens plenament militars, també fou una peça important en la cursa espacial, encarregant-se de llançar el primer satèl·lit artifical americà i portar a l'espai diverses missions emmarcades dins del projecte Mercury. Va ser eliminat del servei a finals del 1964, si bé va continuar en actiu una família de Redstones modificats anomenada Sparta.

Història[modifica | modifica el codi]

Com a Míssil Balístic[modifica | modifica el codi]

Aquest coet va ser producte de l'Agència de Míssils Balístics de l'Exèrcit (ABMA: Army Ballistic Missile Agency) i es va construir a l'arsenal de Redstone de Huntsville, Alabama sota el lideratge de Wernher von Braun.[1] El seu disseny havia de convertir-lo en el principal míssil terra-terra de l'exèrcit de terra americà, que el va començar a desplegar l'any 1958. L'empresa Chrysler va ser la guanyadora del contracte de construcció dels mateixos i va iniciar la seva producció el 1952. Un total de 4 llançadors mòbils amb una recàrrega cadascun (un total de 8 míssils Redstone) van ser desplegats a la República Federal Alemanys fins al 1963. Els Redstone tenien un abast efectiu de fins a 300 km emprant com a propelents alcohol i oxigen líquid (LOX). Els Redstone podien muntar caps termonuclears d'1 o 3,75 Megatones. Aquests coets es van emprar en dues de les proves nuclears reals realitzades a l'agost del 1958 a l'illa de Johnson a l'oceà pacífic en el marc de l'operació Hardtack. L'1 d'agost el primer Redstone (#CC50) va llançar el primer test nuclear ("Teak") detonant la seva càrrega a 77,8 Km d'alçària. L'andemà el següent Redstone (#CC51) va dur a terme la segona prova ("Organge") a una altitud de 43 Km. Ambdós coets portaven un cap nuclear de 3,75 Megatones i van ser les primeres proves reals de míssils nuclears que van fer els Estats Units. Els IRBM o Mísils Balístics d'abast intermedi (intermediate range ballistic missile en anglès) anomenats Júpiter van ser descendents directes dels Redstone. Els anomenats Juspite-C van ser una sèrie de Redstones modificats amb una etapa superior de combustible sòlid que van ser emprats els les proves dels cons de reentrada dels Júpiter IRBM.[1]

Llançament tàctic d'un Redstone

Com a Vehicle Llançador[modifica | modifica el codi]

Alguna gent als Estats Units creuen que podrien haver guanyat la cursa per posar el primer satèl·lit artificial en òrbita a la U.R.S.S., si s'hagués permès a l'equip de Von Braun (Exèrcit de Terra) d'intentar-ho amb el seu coet Jupiter-C.[1] L'administració d'Eisenhower volia que el primer satèl·lit fos llançat per un coet de desenvolupament civil, bàsicament perquè els programes militars tenien una prioritat més alta i no es podien malbaratar recursos destinant-los a acomplir objectius civils. Per aquest motiu es va desenvolupar el coet Vanguard i es va ordenar a Von Braun no intentar cap llançament satel·lital. Tot i això, quan al desembre del 1957, el primer coet Vanguard va fallar caient a la rampa de llançament i explotant mentre les imatges eren televisades a tot el país, el President Eisenhower va ordenar a l'equip de Von Braun de llençar un satèl·lit tan aviat com fos possible.[1] Quan al gener del 1958 el coet Jupiter-C va posar en òrbita el satèl·lit Explorer I, aquest llançador va ser rebatejat com a Juno I. Diversos tancs de propel·lents dels Redstone agrupats amb vuit motors dels Jupiter IRBM creaven la base mare de la primera etapa del que serien els potents llançadors Saturn I i Saturn IB. Aquests coets Saturn, si bé van ser desenvolupats inicialment per la ABMA, van ser posteriorment adoptats per la NASA i llançats a l'espai a partir del 1961.[1]

Sistema d'escapament Mercury-Redstone 1 disparant-se

Els Redstone també es fan servir en diversos llançaments de vols sub-orbitals emmarcats dins del programa Mercury:

  • Mercury-Redstone 1, va enlairar-se només 10 cm (100 mm).
  • Mercury-Redstone 1A, vol no tripulat.
  • Mercury-Redstone 2, Vol "tripulat" pel ximanze Ham.
  • Mercury-Redstone BD, Darrer vol de proves abans del primer vol tripulat.
  • Freedom 7 (Mercury-Redstone 3), Primer vol tripulat espacial amrericà (Alan Shepard).
  • Liberty Bell 7 (Mercury-Redstone 4), Segon americà a l'espai, Gus Grissom.

Final de Servei[modifica | modifica el codi]

La producció dels Redstone va ser aturada oficialment a finals del 1964, quan els míssils Redstone van ser substituïts pels Pershing a l'arsenal dels Estats Units. A finals dels 60, una sèrie d'excedents de míssils Redstone MRBM modificats van ser disparats a Austràlia com a part d'unes proves militars de vehicles de reentrada. Aquests míssils portaven etapes addicionals de combustible sòlid afegides i un d'ells va ser utilitzat el 1967 per posar en òrbita el primer satèl·lit Australià Wresat. Aquesta sèrie de Redstones australians modificats són els que es van anomenar coets Sparta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Clemente, Rafael; Abella, Rafael; Batalla, Xavier «V-2: La carrera del espacio nació del terror» (pdfNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). La Vanguardia, Revista, 03-10-1992, pàg. 1-3 [Consulta: 25 abril 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Redstone (coet) Modifica l'enllaç a Wikidata