Refractivitat molar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La refractivitat molar (A) és la mesura de la polaritzabilitat total d'1 mol d'una substància en funció de la temperatura, l'índex de refracció i la pressió. Es defineix per:

on és la constant d'Avogadro i és la polaritzabilitat mitjana.

En el Sistema Internacional d'Unitats, les unitats de és J mol-1 K-1, la de la és K, la de la és Pa, i no té cap unitat. Així doncs, les unitats d' són mol-1.

Relacions[modifica]

Integrant la refractivitat molar en l'equació de Lorentz-Lorenz, dona

on és el nombre de molècules per unitat de volum i és l'índex de refracció. La relació és simplement el volum molar .

Provant en la Llei dels gasos ideals a 1 mol, dona

on és la constant universal dels gasos ideals, és la temperatura absoluta, i és la pressió. Llavors, la refractivitat molar és

En el cas d'un gas, , la refractivitat molar es pot aproximar a

En termes de densitat (ρ), la massa molecular (M) es pot demostrar que:

Bibliografia[modifica]

  • Born, Max; Wolf, Emil. Principles of Optics: Electromagnetic Theory of Propagation, Interference and Diffraction of Light (en anglés). Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-64222-1.