Regla de Pascal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Principi de Pascal.

En matemàtiques, la regla de Pascal és una identitat combinatòria entre coeficients binomials. Estableix que per a qualsevol nombre natural n es té:

On i és un coeficient binomial.

Demostració combinatòria[modifica]

La regla de Pascal té un significat combinatori intuïtiu. Recardent que és el nombre de formes en què es pot triar un subconjunt de b elements a partir d'un conjunt de a elements. Per tant, el cantó dret de la identitat indica el nombre de formes en què es pot formar un subconjunt de k elements a partir d'un conjunt de n elements.

Ara, suposeu que es distingeix un element particular 'X' del conjunt de n elements. Així, cada cop que es trien k elements per a formar un subconjunt, hi ha dues possibilitats: X pertany al subconjunt escollit o no.

Si X pertany al subconjunt, en realitat només es necessiten triar k-1 objectes més dels n-1 objectes restants (donat que X serà segur al subconjunt). Això es pot fer de formes.

Quan X no és al subconjunt, cal triar tots els k elements a partir del subconjunt format pels n-1 objectes que no són X. Això es pot fer de formes.

En conlusió el nombre de formes d'agafar un subconjunt de k objectes a partir d'un conjunt de n objectes, (que és ), també és igual a .

Demostració algebraica[modifica]

S'ha de demostrar

Es comença escrivint el cantó de la dreta com a

Reduint a comú denominador i simplificant s'obté

Vegeu també[modifica]