Regla de la mà dreta
La regla o llei de la mà dreta és un mètode per a determinar el sentit d'un vector i té com a base els plans cartesians.
Va ser ideada pel seu ús en electromagnetisme pel físic britànic John Ambrose Fleming en el segle xix.[1][2]
En la pràctica, s'empra de dues maneres: la primera és per a determinar el sentit en moviments vectorials lineals, i la segona per a moviments de rotació.
Primer ús
[modifica]En un producte vectorial ens dona el següent procediment per a l'elecció d'una de les dues possibles direccions.
- Si el polze representa el vector a i l'índex representa el b, llavors el dit del mig dona el sentit de la direcció de c.
Altres assignacions dels dits són possibles. Per exemple, el dit índex pot representar el primer vector del producte a, i el dit mitjà, el segon vector b, llavors el polze indica el producte c.[3]
Segon ús
[modifica]
En la segona aplicació, atès que està més relacionada amb el moviment circular, el polze apunta a una direcció mentre els altres dits indiquen la rotació natural. Això significa que si es posa la mà còmodament i el polze apunta cap amunt, llavors el moviment o rotació és mostrat en una forma contrària al moviment de les agulles del rellotge.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ Fleming, John Ambrose. Magnets and Electric Currents, 2nd Edition. London: E.& F. N. Spon, 1902, p. 173–174.
- ↑ «Right and left hand rules». Tutorials, Magnet Lab U.. National High Magnetic Field Laboratory. Arxivat de l'original el 2010-12-30. [Consulta: 30 abril 2008].
- ↑ PHYS345 Introduction to the Right Hand Rule, George Watson, University of Delaware, 1998