Regla de la mà dreta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La regla o llei de la mà dreta és un mètode per determinar adreces vectorials, i té com a base els plànols cartesians.

Va ser ideada pel seu ús en electromagnetisme pel físic britànic John Ambrose Fleming al segle XIX.[1][2]

A la pràctica s'empra de dues maneres: la primera principalment és per a adreces i moviments vectorials lineals, i la segona per a moviments i adreces rotacionals.

Determinació d'eixos i moviments vectorials mitjançant la regla de la mà dreta.

Primer ús[modifica | modifica el codi]

En un producte vectorial ens dóna el següent procediment per a l'elecció d'una de les dues possibles direccions.

 \vec{a} \times \vec{b} = \vec{c}
  • Si el polze representa el vector a i l'índex representa el b, llavors el dit del mig dóna la direcció de c

Altres assignacions dels dits són possibles. Per exemple, el dit índex pot representar el primer vector del producte a i el dit mig el segon vector b, llavors el polze indica el producte c.[3]

Segon ús[modifica | modifica el codi]

Predicció de la direcció del camp (B), quan I segueix la direcció del polze

En la segona aplicació, atès que està més relacionada al moviment rotacional, el polze apunta a una adreça mentre els altres dits indican la rotació natural. Això significa, que si es posa la mà còmodament i el polze apunta cap amunt, llavors el moviment o rotació és mostrat en una forma contrària al moviment de les agulles del rellotge.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regla de la mà dreta

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fleming, John Ambrose. Magnets and Electric Currents, 2nd Edition. London: E.& F. N. Spon, 1902, p. 173–174. 
  2. «Right and left hand rules». Tutorials, Magnet Lab U.. National High Magnetic Field Laboratory. [Consulta: 2008-04-30].
  3. PHYS345 Introduction to the Right Hand Rule, George Watson, University of Delaware, 1998