Reiet blau
Polyommatus atlantica  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Lycaenidae |
| Tribu | Polyommatini |
| Gènere | Polyommatus |
| Espècie | Polyommatus atlantica (Elwes, 1905) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Plebicula atlantica
|
| Protònim | Lycaena atlantica |
El reiet blau (Polyommatus atlantica) és una espècie de lepidòpters (papallones) de la família de les Lycaenidae, de la subfamília de les Polyommatinae i del gènere Polyommatus.
Denominacions[modifica]
Polyommatus atlantica Elwes el 1905.
Sinònims : Lycaena hylas var. atlantica Elwes, 1905; Plebicula atlantica.[1]
Subespècies[modifica]
- Polyommatus atlantica atlantica a l'Alt Atles al Marroc.
- Polyommatus atlantica barraguei Dujardin, 1977 a l'Aurès a Algèria
- Polyommatus atlantica weissi (Dujardin, 1977) a l'Alt Atles al Marroc.[1]
Descripció[modifica]
És una papallona petita que presenta un dimorfisme sexual, el dalt del mascle és blau més o menys sufusat de gris vorejat de gris a les anteriors i d'una línia submarginal de màcules negres a les posteriors, aquell de la femella és marró, adornat d'una línia submarginal d'amples màcules taronja marcades d'un punt negre a les posteriors. Totsdos tenen les ales vorejades d'una franja blanca
El seu revers és ocre clar marcat d'una línia blanca a les posteriors, adornat de punts negres envoltats de blanc i d'una línia submarginal de punts negres envoltats de blanc i sobremuntats de taronja.
És l'animalque comporta el més gran nombre de cromosomes, amb un cariotip que en té 440.
Biologia[modifica]
Període de volada i hibernació[modifica]
És bivoltí, vola en dues generacions de fi de maig a juliol i d'agost a setembre[2]
Plantes hostes[modifica]
La seva planta hostes és Anthyllis vulneraria.[2]
Ecologia i distribució[modifica]
És present a Algèria a l'Aurès i al Marroc a l'Alt Atles i l'Atles Mitjà,.[1][2]
Biòtop[modifica]
Resideix als pendents pedregosos en els llocs florits
Protecció[modifica]
Cap estatut de protecció particular
Notes i referències[modifica]
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Tolman, Tom. Guide des papillons d'Europe et d'Afrique du Nord. Delachaux et Niestlé, 1997. ISBN 978-2-603-01649-7.
Enllaços externs[modifica]
- (anglès) Plebicula atlantica sobre euroButterflies