René Guénon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRené Guénon

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) René Jean-Marie-Joseph Guénon
(fr) René Guénon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 novembre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Blois (Tercera República Francesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
El Caire (Regne d'Egipte) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEl Caire Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Professor de filosofia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París - filosofia (1914–1917)
Collège-lycée Jacques-Decour (1904–1906)
cité scolaire Augustin-Thierry (fr) Tradueix - filosofia (1902–1903) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia i metafísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, filòsof, metafísic, orientalista Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAbdel Wahed Yahia
Sheikh Abdel Wahed Yahia Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMary Wallace-Shillito (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Goodreads author: 239177

René Guénon (Blois, 25 de novembre de 1886 - el Caire, 7 de gener del 1951) (també anomenat Abd-al-Wahid Yahya després d'iniciar-se al sufisme[1]) va ser un filòsof i metafísic francès conegut pels seus escrits de caràcter espiritual i esotèric, i com a divulgador del pensament oriental. La seva obra va modificar substancialment la percepció de l'esoterisme a Occident a partir de la segona meitat del segle XX i va tenir una profunda influència en escriptors tan diversos com Mircea Eliade, Raymond Queneau o André Breton.[2] Igualment se l'associa amb Ananda Coomaraswamy, un altre gran metafísic del segle xx.[3]

Guénon contraposava les civilitzacions que s'han mantingut fidels a "l'esperit tradicional" i que, segons ell, "només en queden representants a Orient", al conjunt de la civilització moderna, que considerava com a "desviada". Així, es proposava ser un "transmissor"[4] de certs aspectes de les doctrines metafísiques d'Orient[5] que definia com a "universals" (és a dir, presents com a rerefons dels diversos corrents de pensament, des del taoisme fins al sufisme, passant per l'hinduisme) considerant-los com a essencialment "no individuals", connectats a un coneixement superior "directe i immediat", que ell anomenava la "intuïció intel·lectual".

Va publicar disset llibres en francès (també va contribuir en àrab a la revista El Maarifa) i pòstumament van aparèixer deu col·leccions d'articles seus. La seva obra ha estat traduïda a més de vint idiomes.

Obra[modifica]

  • Introduction générale à l'étude des doctrines hindoues, París, Marcel Rivière, 1921
  • Le Théosophisme, histoire d'une pseudo-religion, París, Nouvelle Librairie Nationale, 1921
  • L'Erreur spirite, París, Marcel Rivière, 1923
  • Orient et Occident, París, Payot, 1924
  • L'Homme et son devenir selon le Vêdânta, París, Bossard, 1925
  • L'Ésotérisme de Dante, París, Ch. Bosse, 1925
  • Le Roi du Monde, París, Ch. Bosse, 1927
  • La Crise du monde moderne, París, Bossard, 1927
  • Autorité spirituelle et pouvoir temporel, París, Vrin, 1929
  • Saint Bernard, Publiroc, 1929
  • Le Symbolisme de la Croix, Véga, 1931
  • Les États multiples de l'Être, Véga, 1932
  • La Métaphysique orientale, Editions traditionnelles, 1939
  • Le Règne de la Quantité et les Signes des Temps, Gallimard, 1945
  • Les Principes du Calcul infinitésimal, Gallimard, 1946
  • Aperçus sur l'Initiation, Éditions Traditionnelles, 1946
  • La Grande Triade, Gallimard, 1946

Col·leccions pòstumes[modifica]

  • Aperçus sur l'ésotérisme chrétien, Éditions Traditionnelles (1954)
  • Aperçus sur l'ésotérisme islamique et le taoïsme, Gallimard, París,(1973). ISBN 2-07-028547-2
  • Comptes rendus, Éditions traditionnelles(1986). ISBN 2-7138-0061-7
  • Études sur l'Hindouisme, Éditions Traditionnelles, París,(1967).
  • Études sur la Franc-maçonnerie et le Compagnonnage, Tom 1,(1964) Éditions Traditionnelles, París. ISBN 2-7138-0066-8
  • Études sur la Franc-maçonnerie et le Compagnonnage, Tom 2, (1965) Éditions Traditionnelles, París. ISBN 2-7138-0067-6
  • Formes traditionnelles et cycles cosmiques, Gallimard, París (1970). ISBN 2-07-027053-X
  • Initiation et Réalisation spirituelle, Éditions Traditionnelles,1952).ISBN 978-2-7138-0058-0
  • Mélanges, Gallimard, París(1976). ISBN 2-07-072062-4
  • Symboles de la Science sacrée (1962), Gallimard, París. ISBN 2-07-029752-7
  • Articles et Comptes-Rendus, Tome 1, Éditions Traditionnelles (2002).ISBN 2-7138-0183-4

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René Guénon
  1. c.f. Charles-André Gilis, Introduction à l'enseignement et au mystère de René Guénon (Introduction to the teaching and mystery of René Guénon), chapter VII, Editions Traditionnelles, Paris, ISBN 2-7138-0179-6, and also P. Chacornac, The Simple Life of René Guénon, chapter III: Ex oriente lux. In a letter to T. Grangier dated June 28, 1938, Guenon writes: "[...] mon rattachement aux organisations initiatiques islamiques remonte exactement à 1910 [...]" ("[...] my linking with islamic initiatic organizations dates back precisely to 1910 [...]").
  2. Dans son L'ésotérisme. Qu'est-ce que l'ésotérisme ? (Éditions Robert Laffont, coll. « Bouquins », 1990), Pierre A. Riffard, dont le regard qu'il porte sur l'œuvre de Guénon est pourtant critique, écrit néanmoins : « Au XXe sciecle, l'ésotérisme, d'une façon ou d'une autre, renvoie à Guénon. Il y a l'avant et l'après Guénon. Il y a les pro- et les anti-Guénon » (p. 842).
  3. Guénon, René; Herlihy, John; Lings, Martin. The Essential René Guénon: Metaphysics, Tradition, and the Crisis of Modernity (en anglès). World Wisdom, Inc, 2009, p.280. ISBN 1933316578. 
  4. Selon Ch.-A. Gilis : « Toute l'œuvre de Guénon a pour but de faire prendre conscience à ses lecteurs de la réalité et des exigences de la Tradition. Il n'a revendiqué pour lui-même que la fonction d'interprète et de porte-parole. Jamais il n'a entendu substituer son enseignement à celui des formes providentiellement instituées par la Sagesse divine » (Introduction à l'enseignement et au mystère de René Guénon, Paris Éditions de l'Œuvre, 1986).
  5. René Guénon, Le Symbolisme de la croix, Introducció.