Renaixement macedoni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Mosaic de la Mare de Déu amb el Nen a Santa Sofia

Segons alguns autors, el renaixement macedoni fou un període durant el qual l'Imperi Romà d'Orient,[nota 1] governat per la dinastia macedònia (867–1056), hauria experimentat un ressorgiment de l'interès per la ciència i les lletres clàssiques i una major assimilació dels motius hel·lenístics clàssics en l'art cristià. Aquest floriment s'hauria produït en l'art, la literatura i l'arquitectura.[1] Els temes profans, juntament amb els saltiris aristocràtics i les Homilies de Sant Gregori i del monjo Jaume, n'haurien estat algunes de les temàtiques principals. Tanmateix, els autors més recents han posat en dubte la creença en aquest renaixement, que atribueixen a una interpretació obsoleta de l'evolució de l'art al llarg de la història i critiquen com a falsa analogia amb el Renaixement viscut al segle xv a Itàlia.[2]

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  1. «The Macedonian Dynasty (862–1056)» (en anglès). Dumbarton Oaks. [Consulta: 17 novembre 2020].
  2. Hanson, 2010, p. 338.

Bibliografia[modifica]

  • Hanson, J. «The Rise and Fall of the Macedonian Renaissance». A: James, L. A Companion to Byzantium (en anglès). Wiley-Blackwell, 2010. ISBN 978-1-405-12654-0.