Respiració artificial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Insuflació de boca a boca.

La respiració artificial és la ventilació assistida mitjançant diverses tècniques en una persona que ha deixat de respirar o ho fa amb dificultat. Consisteix principalment en mantenir les vies respiratòries clares i estimular la inhalació i l'exhalació. A diferència de la reanimació cardiorespiratòria, aquest mètode no implica les compressions toràciques per avivar la circulació sanguínia. La tàctica fonamental és la respiració boca a boca, en la qual el socorrista exhala dins de la boca de l'infortunat, donant temps a que la víctima exhali al seu torn.

L'obertura o alliberament de les vies aèries és la primera acció que se sol fer quan es constata que el pacient està en parada respiratòria o cardiorespiratòria (quan no respira o quan no li batega el cor). Hi han dues maneres de realitzar aquesta alliberament. Si no se sospita que el pacient pugui tenir una lesió cervical es realitzarà la "Maniobra Front-Mentó". Es posa una mà sobre el front, dos o tres dits de l'altra mà sobre la barbeta i s'eleva la barbeta, això allibera el pas de l'aire. Si se sospita que el pacient pugui tenir una lesió cervical es realitzarà la "Maniobra d'Elevació Mandibular". Es posa la mà en els dos extrems del darrere de la mandíbula (on la mandíbula s'acaba) i s'eleva la mandíbula. Cal inspeccionar la boca, si es veu algun objecte (xiclet, aliments, objectes estranys) es treu delicadament. Només eliminar els objectes que estiguin a la vista. El personal sanitari sol usar una cànula o "tub Guedel". Per a això escullen la mida adequada de canulaci calculant la distància que hi ha des dels llavis de la boca i la part del coll que canvia de forma. Segons es va ficant es gira progressivament la cànula perquè aquesta pugui entrar fins al fons.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]