Vés al contingut

Restaurant Finisterre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:56, 16 nov 2016 amb l'última edició de Castellbo (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'organitzacióRestaurant Finisterre
(es) Finisterre, S.A. Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
local on es trobava l'antic restaurant Finisterre, a la avinguda Diagonal 469, cantonada carrer Villarroel (2016) (2016) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusrestaurant Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 agost 1943
Data de dissolució o abolició1994 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica
Map

El Restaurant Finisterre fou un dels restaurants de Barcelona més rellevants[1] de la segona meitat del segle XX, ubicat a la Avinguda Diagonal 469 cantonada amb Villarroel. Es va inaugurar el 1943[2] i es va anomenar així perquè en aquesta zona de Barcelona gairebé no hi havia edificacions.[3] Disposaba d'una gran terrassa semi coberta, que s'estenia sobre la vorera del carrer Villarroel.[4]

L'any 1981 Ferran Adrià va treballar un temps al Finisterre abans d'anar a El Bulli de Roses.[5]

El Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Era freqüentat per representants d'empreses fins el seu tancament l'any 1994, com a conseqüència d'una mala gestió econòmica que va fer inviable la continuïtat del negoci. Va tancar amb un deute a la seguretat social de 73 milions de pessetes.[6] El grup Artemi Nolla va reobrir l'espai del Finisterre, mitjançant un traspàs, el 31 de juliol de 2001 amb un nou restaurant anomenat «Daps» i una inversió de 275 milions de pessetes.[7]

Referències

  1. Permanyer, Lluís «Breu història de la Diagonal». Idea Diagonal. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 16-11-2016 [Consulta: 15 novembre 2016].
  2. «Finisterre S.A.». eInforma [Consulta: 16 novembre 2016].
  3. Savall, Cristina «La ciudad a vista d'ocell». El Periódico, 17-10-2011 [Consulta: 15 novembre 2016].
  4. Casas, Carmen «Finisterre: vigencia de un clásico». La Vanguardia, 22-09-1991 [Consulta: 15 novembre 2016].
  5. «Ferran Adrià. De lavaplatos a The New York Times». La Vanguardia, 29-01-2006 [Consulta: 15 novembre 2016].
  6. Wirth, Rafael «El nuevo mundo de Finisterre». La Vanguardia, 27-12-2000 [Consulta: 15 novembre 2016].
  7. «Artemi Nolla. Restaurante Daps revive el Finisterre». La Vanguardia, 31-07-2001, p. 71 [Consulta: 15 novembre 2016].

Enllaços externs