Retallar, copiar i enganxar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En informàtica, retallar, copiar i enganxar són els procediments per l'edició i transferència de text, dades, fitxers o objectes dins d'un mateix fitxer, o des d'un lloc d'origen a un de destinació. Per a aquestes accions s'utilitza el porta-retalls. Utilitza a principis en editors de text, ha esdevingut una eina fonamental en la redacció de documents.[1]

Els termes provenen de la tradicional pràctica tipogràfica d'impressió òfset, on literalment els textos es componien a base de retallar o copiar diferents fragments per a més tard enganxar-los o inserir-los en una nova ubicació, abans de transferir-les per un procediment fotogràfic al rotlló o la placa d'impremta. Va ser una pràctica habitual fins ben avançada la dècada dels anys 1990, quan a poc a poc la fotocomposició es va desmaterialitzar en fer-se directament a la pantalla. Inicialment utilitzat per redactar un text, el retallar, copiar i enganxar es va generalitzar a qualsevol mena de contingut: imatges, vídeos, música, programari...

En l'entorn de l'ordinador personal, el copiar i enganxar va ser inventat per Larry Tesler, entre 1973 i 1976 quan treballava per a Xerox quan desenvolupava el GYPSY, el primer programari per preparar documents.[2] Després el va popularitzar quan el 1980 s'en va anar a Apple i col·laborar a l'Lisa i Macintosh, en els seus sistemes operatius i aplicacions. En aquest moment les accions van ser associades a les lletres corresponents a la seva drecera de teclat. Més tard Microsoft en Windows va adoptar-lo en canviar la tecla cmd per la ctrl.

Apple, OSX Windows Linux
cmd + x ctrl + x ctrl + x per retallar, a causa de la forma en tisora ​​d'aquesta lletra
cmd + c ctrl + c ctrl + c per copiar, per ser la inicial de copy (anglès per 'copiar')
cmd + v ctrl + v ctrl + v per enganxar, per proximitat en el teclat a les altres dues

Copiar, enganxar i plagiar[modifica | modifica el codi]

La facilitat de copiar i enganxar texts trobats tot arreu a la xarxa crea problemes arreu, sobretot en el món acadèmic, on treballs presentats per l'autor com a originals, en gran part, si no totalment, són producte del copiat i enganxat. Per remeiar aquest plaga es va desenvolupar programari que intenta detectar el plagi: els més coneguts són CopyCatch Gold, Turnitin i Eve2.[3] L'empresa Citilab va desenvolupar el programari Approbo, que proposa una solució de control en línia.[4] L'actitud més o menys tolerant envers aquesta pràctica de plagi va junts amb el clima general de corrupció d'un país. Certs autors parlen de la «generació copia i enganxa».[3] Uns dels casos més coneguts va ser el de l'antic ministre de Defensa alemany, Karl-Theodor zu Guttenberg, que va demetre de tots els seus càrrecs i perdre el seu títol de doctor, quan va palesar que molts parts de la seva tesi doctoral eren mer copiar-enganxar.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Copy-paste? Pantallasso? 'Lèxic català a l'era digital'» (àudio). Catalunya Ràdio, 17 octubre del 2013.
  2. «Computer History: Who Invented Copy and Paste Command?» (en anglès), 01-10-2010. [Consulta: 25 agost 2016].
  3. 3,0 3,1 Soro, Selena «La generació ‘copia i enganxa’, una plaga que s'estén per tot el món». Ara, 17-03-2015.
  4. «Una eina contra el ciber-plagi». TV3 Espai Internet, 6 maig del 2009.
  5. Serra, Gemma C. «L'afer del plagi fa caure el ministre alemany de Defensa». El Punt Avui, 2 març del 2011, pàg. 24.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]