Retallar, copiar i enganxar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En informàtica, el copiar i enganxar (al costat de l'acció de retallar) és el procediment per l'edició i transferència de text, dades, fitxers o objectes dins d'un mateix fitxer, o des d'un lloc d'origen a un de destinació. Per a aquestes accions s'utilitza el porta-retalls. Utilitza a principis en editors de text, ha esdevingut una eina fonamental en la redacció de documents.[1]

Els termes provenen de la tradicional pràctica tipogràfica d'impressió òfset, on literalment els textos es componien a base de retallar o copiar diferents fragments per a més tard enganxar-los o inserir-los en una nova ubicació, abans de transferir-les per un procediment fotogràfic al rotlló o la placa d'imprenta. Va ser una pràctica habitual fins ben avançada la dècada dels anys 1990, quan a poc a poc la fotocomposició es va desmaterialitzar en fer-se directament a la pantalla. Inicialment utilitzat per redactar un text, el retallar, copiar i enganxar es va generalitzar a qualsevol mena de contingut: imatges, vídeos, música, programari...

En l'entorn de l'ordinador personal, el copiar i enganxar va ser inventat per Larry Tesler, entre 1973 i 1976 quan treballava per a Xerox quan desenvolupava el GYPSY, el primer programari per preparar documents.[2] Després el va popularitzar quan el 1980 s'en va anar a Apple i col·laborar a l'Lisa i Macintosh, en els seus sistemes operatius i aplicacions. En aquest moment les accions van ser associades a les lletres corresponents a la seva drecera de teclat. Més tard Microsoft en Windows va adoptar-lo en canviar la tecla cmd per la ctrl.

Apple, OSX Windows Linux
cmd + x ctrl + x ctrl + x per retallar, a causa de la forma en tisora ​​d'aquesta lletra
cmd + c ctrl + c ctrl + c per copiar, per ser la inicial de copy (anglès per 'copiar')
cmd + v ctrl + v ctrl + v per enganxar, per proximitat en el teclat a les altres dues

Copiar, enganxar i plagi[modifica | modifica el codi]

La facilitat de copiar i enganxar texts trobats tot arreu a la xarxa crea problemes arreu sobretot en el món acadèmic on treballs presentat per l'autor com originals, per gran part, si no totalment és copiat enganxat. Per remeiar aquest plaga es va desenvolupar programari que analitza el treball: els més coneguts són CopyCatch Gold, Turnitin i Eve2.[3] L'empresa Citilab va desenvolupar el programmari Approbo, que proposa una solució de control en línia.[4] L'actitud més o menys tolerant envers aquesta pràcitica de plagi va junts amb el clima general de corrupció al país. Certs autors parlen de la «generació copia i enganxa».[3] Uns dels casos de copiar-enganxar més coneguts va ser l'antic ministre de Defensa alemany, Karl-Theodor zu Guttenberg, que va demetre de tots els seus càrrecs i perdre el seu títol de doctor.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Copy-paste? Pantallasso? 'Lèxic català a l'era digital'» (àudio). Catalunya Ràdio, 17 octubre del 2013.
  2. «Computer History: Who Invented Copy and Paste Command?» (en anglès), 01-10-2010. [Consulta: 25 agost 2016].
  3. 3,0 3,1 Soro, Selena «La generació ‘copia i enganxa’, una plaga que s’estén per tot el món». Ara, 17-03-2015.
  4. «Una eina contra el ciber-plagi». TV3 Espai Internet, 6 maig del 2009.
  5. Serra, Gemma C. «L'afer del plagi fa caure el ministre alemany de Defensa». El Punt Avui, 2 març del 2011, pàg. 24.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]