L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. La secció d'introducció ha de definir el tema i resumir els punts més importants de l'article.
La història de la indústria de les arts gràfiques ha anat evolucionant a través de diverses tecnologies desenvolupades per a l'automatització o mecanització del procés tipogràfic. Després de la linotípia, una màquina d'escriptura de tipus sobre un lingot de plom que s'utilitzava per a la producció de diaris, va sorgir una altra mena de màquines. Es va dotar aquestes màquines de la capacitat de compondre plaques o negatius de lletres per a produir cintes fotogràfiques compostes per l'acció mecànica de la fotocomponedora: d'aquí el nom de fotocomposició. Dins de la indústria gràfica, la tipografia com a procediment d'impressió requeria un mètode directe, tasca que podia acomplir la linotípia; per contra, per a altres tipus d'impressió —com ara per fer les planxes de flexografia, rotogravat i òfset— calien altres instruments de treball que generessin els originals mecànics. Les fotocomponedores s'encarregarien d'aquestes funcions en produir cintes amb la titulació tipogràfica necessària tal com veuríem si retallem un titular d'un diari imprès. El mètode ofert eliminava la necessitat d'imprimir la galerada tipogràfica, produïda per la linotípia, pel mateix procediment. La forma actual de fotocomposició electrònica és present en LaTeX, els processadors de text i les impressions làser com un pas més en una evolució dins de la història de les arts gràfiques.[1]
↑Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.238. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
