Fotocomponedora

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotocomponedora Berthold tps 6300 i tpu 6308
Fotocomponedora Linotype CRTronic 360

La fotocomponedora és una màquina de composició de línies de text equivalent a una linotípia en tipografia dissenyada pels enginyers Louis Moyroud, René Higonnet i René Grea[1] el 1958, popularitzada el 1950 i altament informatitzada en la dècada de 1970.[2]

Funcionament[modifica]

La fotocomponedora porta integrada una ampliadora fotogràfica, i crea els caràcters, no fonent plom com la linotípia, sinó impressionant-los fotogràficament un a un sobre paper fotosensible com fa una ampliadora a partir d'un negatiu, d'aquí ve el seu nom. La qualitat és millor i el cost per pàgina molt inferior al que s'obté amb un sistema de plom fos, a causa de l'alta velocitat a la que es pot arribar.

Durant l'època de més popularitat la velocitat típica de la fotocomponedora era de 15.000 línies per minut, és a dir deu vegades més gran que la velocitat d'una impressora de línies dels ordinadors d'aquella època.

Història[modifica]

Aquesta màquina va nàixer per a substituir no directament la linotípia, sinó les màquines d'escriure de bola IBM Composer, unes màquines molt populars que ja havien desplaçat a la linotípia en els entorns no s'emprava la tipografia (per exemple:l'entorn de l'òfset). Era un gènere "màquines d'escriure" d'alta qualitat que componia una línia am espaiat proporcional amb una gran perfecció mitjançant un petit computador integrat de lògica cablejada al principi, passant a un microprocessador al final de la seva vida.

En els primers models de fotocomponedores es requeria escriure cada línia de text dues vegades (la primera per a determinar a priori l' espaiament entre caràcters que s'havia de tenir en compte durant la segona passada, però generant una única impressió de la línia).

La fotocomponedora va aparèixer en els anys cinquanta, i va permetre llavors la transició de la impremta cap a l'era digital, encara que no sense un gran transvals social, com la majoria dels avenços tecnológics.

Migració tecnològica[modifica]

La fotocomponedora va aparèixer en els anys cinquanta, i va permetre llavors la transició de la impremta cap a l'era digital, encara que no sense un gran transvals social, com la majoria dels avenços tecnológics.

Es va haver reciclar a poc a poc la professió de caixista així com la de linotipista, que va quedar relegada a les rotatives de grans diaris.

Amb l'era digital arribaria un nou reciclatge cap als ordinadors encara que aquesta vegada va ser en dos graons: primer amb ordinadors que van substituir els terminals que controlavan la "fotocomponedora clàssica" per acabar amb ordinadors amb programes d'autoedició imprimint directament sobre RIP's amb Postscript.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Disseny lògic de Circuits elèctrics, René Grea, René Higonnet, 1958
  2. http://www.industrie -technologies.com/ingenieurs/affichage.cfm? ID_m = 1681111 & cd = 5058 & id = lloc