Flexografia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Clixé flexogràfic
Imatge d'una matriu flexogràfica
Rotativa flexogràfica SOMA Optima
Rotativa flexogràfica SOMA Optima

La flexografia és una tècnica d'impressió en relleu on la matriu és d'un material elàstic, com ara un fotopolímer. Aquesta característica permet imprimir sobre materials que amb d'altres sistemes no seria possible, com ara cartró ondulat, làmines plàstiques primes o paper tissú.

Aquest sistema fa servir tintes líquides d'assecat ràpid. La tinta s'aplica sobre la matriu a través d'un roleu anomenat anilox. L'anilox, mitjançant una trama d'alvèols gravats a la seva superfície, transfereix una capa molt prima i regular sobre el relleu de la forma impressora, que tot seguit la transferirà al suport definitiu.

La flexografia és un dels sistemes més habituals en la impressió d'envasos, des de capses de cartró, pel·lícules o films plàstics, bosses de paper i de plàstic, tovallons, diaris...

La diferencia principal entre la flexografia i la tipografía està en les planches d'impresió que s'utilitzen: els materials de les que s'utilitzen en la flexografia són de material gomoso i flexible.

Principis de la flexografia[modifica]

Va néixer a França, tot i que els primers intents de producció es va realitzar a Anglaterra. Va ser a finals del segle XIX i es va utilitzar com a mètode per estampar envasos i paquets de diferents tipus. Es van utilizar premses tipogràfiques però canviant les planxes usuals per unes altres a base de cartutxos. En un principi, aquest sistema d'impressió es coneixia com a "impressió a l'anilina" o impressió amb goma.

Les tintes de base alcohólica i aquosa, després de la II Guerra Mundial, es van anar substiuint per les de anilina, i a partir d'aquí el procés va començar a anomenar-se flexografia.

Aquest mètode d'impressió va començar a tenir una gran importancia en el món del envasos de tot tipus.

Funcionament[modifica]

Passos per una impressió a partir del mètode de la flexografia:

  1. Preparar una planxa de material gomós i flexible. La imatge haurà d'estar impresa de forma invertida (com un mirall) perquè quan fem la impressió quedi correctament. Les parts de la imatge que volem que es quedin impreses hauran d'estar en relleu amb comparació amb les no impreses.
  2. La planxa s'ajusta a un primer cilindre anomenat "cilindre portaforma".
  3. S'enganxa el paper on volem crear la impressió entre el primer cilindre i un segon.
  4. En un tercer cilindre fet de ceràmica o d'acer, està cobert d'un relleu de petits forats, i és on trobaríem la tinta.
  5. Un cop en marxa, aquests cilíndres comencen a girar i la tinta,desde un dispositiu tancat, es va desprenent. Només quedaran tintades les zones en relleu, ja que en les zones més baixes la tinta no podrà arribar-hi i la zona quedarà seca.

Avantatges[modifica]

Els sistemes mecànics i la mescla de fluids que s'utilitzen en aquest tipus d'impresió són més simples que els de offset. Per aquest motiu, són més fàcils de mantenir.

Las planchas flexibles, se adaptan fácilmente a superficies razonablemente desiguales, por lo que se puede imprimir en materiales como cartón corrugado y otro tipo de embalajes sin aplicar mucha presión (kiss printing).

las características del sustrato imprimible y de las planchas hacen que la flexografía no sea un proceso de impresión de precisión similar al huecograbado o la litografía offset.

Aunque es un sistema relativamente simple, para mantener un nivel de calidad elevado hay debe mantenerse un estricto control, si no el color puede ser muy desigual y la impresión puede tener halos o zonas desiguales.

La velocidad del sistema y el rápido secado ayudan a que los reventados trapping) del proceso sean menores de lo que la falta de detalle del sustrato y la plancha podrían necesitar.

Las características de la plancha y los sustratos hacen que las lineaturas y tamaños mínimos de tipografía reproducibles sean más limitados que en procesos como el offset o el huecograbado.

El coste de las planchas es mayor que en litografía offset, pero las planchas aguantan tiradas bastante largas y son mucho más baratas que las de huecograbado.

Inconvenients

Tipus de flexografia[1][modifica]

Flexografia amb tintes base aigua[modifica]

El funcionament d'aquest tipus de flexografia es base en transmetre una tinta, després es pasa pel forn y seguidament s'evapora l'aigua. Finalemtn es queda el pigment sobre la superficie.

Flexografia amb llum UV[modifica]

Aquest tipus es base amb la utilització d'un aparell instantani per a secar la tinta i convertir-la en sòlid, amb l'objectiu de proporcionar majors resistències físiques i químiques.

Altres tipus d'impressió[2][modifica]

  • La xilografía: consisteix en gravat sobre fusta.
  • Gravat al buit: que és la fotografia de documents sobre el zinc o fulls de coure.
  • Heliogravat: similar a Fotogravat sobre plaques de coure però utilitzant aiguafort.
  • Litografia: on això està gravat en plaques de pedra calcària.
  • Collotype: que consisteix en gravat sobre vidre una gelatina especial.
  • Flexografia: que és la impressió sobre determinats materials.

Referències[modifica]

  1. «¿Qué es la flexografía? | Etygraf» (en es). [Consulta: 21 novembre 2018].
  2. «Flexografía» (en es). Falta indicar la publicació, 06-11-2018.