Retrat de Juan de Pareja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Juan de Pareja
Retrat de Juan de Pareja
Diego Velázquez, 1650
Oli sobre tela
81,3 × 69.9 cm
Museu Metropolità d'Art, Nova York

Aquest retrat de Juan de Pareja és una obra feta per Diego Velázquez i es troba al Museu Metropolità d'Art de Nova York.

Història i tècnica[modifica | modifica el codi]

Juan de Pareja havia nascut a Sevilla. Era mulat, encara que d'altres fonts indiquen que era morisc, descendent de família mora.[1] Era l’«esclau-ajudant» de Velázquez, a qui ajudava a l'hora de barrejar els colors i preparar els llenços. Aquest costum de tenir un ajudant estava estesa entre els pintors, ja que Francisco Pacheco, mestre de Velázquez, tenia un turc que l'ajudava, el mateix succeeix amb altres pintors com Bartolomé Esteban Murillo.

Va aconseguir la seva llibertat al final de la seva vida i es va establir com a pintor. Juan de Pareja no va ser mal pintor, encara que no arriba a imitar la tècnica del seu mestre, i s'acosta més a altres pintors italians convencionals. Es poden veure exemples de les seves obres al Museu del Prado on es conserva l'obra La vocació de Sant Mateu que inclou un autoretrat del propi autor.

El quadre sembla pintat l'any 1650, durant el segon viatge a Itàlia que realitza Velázquez i que tenia com a missió ampliar la col·lecció de Felip IV.[1]

El retrat va ser pintat poc abans de realitzar el retrat Retrat d’Innocenci X i, hi ha qui diu que seria com una prova o una pràctica abans de pintar al papa Innocenci X. Podem veure, i això resulta curiós, un home molt altiu, mirant de reüll, amb una certa supèrbia per ser un esclau. La mirada, especialment, reflecteix aquest caràcter altiu i seriós.[1] Velázquez, com ja succeïa als seus retrats de bufons, és capaç de dotar de dignitat els personatges que, per la seva professió o condició, no la tenen. Aquest és un bon exemple: la mirada d'aquest esclau sorprèn per la seva bona realització, ja que no ens indica en cap moment la condició social del retratat.

A la seva biografia de Velázquez, Antonio Palomino assenyala que va ser una pintura molt lloada pels crítics del moment.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Cirlot, Lourdes. Metropolitan.MoMA, Museos del Mundo. Madrid, Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3808-6 p. 43.