Revolta de Baixa de Cassanje
| Tipus | vaga  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 4 gener - 6 març 1961 | ||
| Estat | Angola | ||
La revolta de Baixa de Cassanje és considerada la primera confrontació de la Guerra de la Independència d'Angola i de la guerra colonial portuguesa a les colònies (llavors províncies d'ultramar). L'aixecament es va iniciar el 3 de gener de 1961 a la regió de Baixa de Cassange, districte de Malanje, Angola portuguesa. El 4 de gener, les autoritats portugueses havien suprimit amb èxit la revolta.[1] El 4 de gener és actualment el Dia de la Repressió dels Màrtirs Colonials, una festa nacional a Angola.[2] El 3 de gener, els treballadors agrícoles empleats per Cotonang, una empresa portuguesa-belga de plantació de cotó, van fer una protesta per obligar a la companyia a millorar les seves condicions de treball.[1] La protesta, que després es va fer coneguda com la revolta de Baixa de Cassange, estava liderada per dos angolesos prèviament desconeguts, António Mariano i Kulu-Xingu.[3] Durant la protesta, els obrers angolesos van cremar les seves targetes d'identificació i van atacar físicament als comerciants portuguesos a les instal·lacions de la companyia. La protesta va portar a un aixecament general, al qual les autoritats portugueses van respondre amb una incursió aèria en vint pobles de la zona, matant a un gran nombre de vilatans angolesos. Mentre el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA) va afirmar que l'avió va matar unes deu mil persones, la majoria de les estimacions van des de 400 fins a 7.000 angolesos morts.[4][5]
Revolta de la UPA de 15 de març[modifica]
El 15 de març de 1961 la União das Populações de Angola (UPA), liderada per Holden Roberto, va encapçalar una revolta popular a la regió Bakongo del nord d'Angola. Els pagesos i treballadors bantus de les plantacions de cafè es van unir a la revolta i, en frenesí de ràbia contra els colons i terratinents europeus, van matar uns 1.000 lusoangolesos en els primers dies de la lluita, junts amb un nombre desconegut de nadius.[6] Els treballadors revoltats van cremar plantacions, ponts, instal·lacions governamentals i estacions policials i van destruir diverses barcasses i transbordadors.[6] Les imatges gràfiques dels colons violats i mutilats van inflamar la ràbia del públic portuguès i l'exèrcit portuguès van establir una duríssima campanya contrainsurgent que va destruir desenes de pobles i va matar unes 20.000 persones abans de la insurrecció el setembre del 1961.[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Manuel Jerónimo. «Angola: "Baixa De Kassanje" Massacre Turns 47 Years». Angola Press Agency via allAfrica, 2008. [Consulta: 5 gener 2008].
- ↑ «Angolans celebrate Colonial Martyrs Repression Day». Agênica Angola Press, 04-01-2011 [Consulta: 3 febrer 2017].
- ↑ George, Edward, The Cuban Intervention in Angola, 1965-1991, New York: Frank Cass Publishing Co., ISBN 0-415-35015-8 (2005), p. 9
- ↑ Wright, George, The Destruction of a Nation: United States' Policy Towards Angola Since 1945, Pluto Press, ISBN 0-7453-1029-X, 9780745310299 (1997), pp. 5–6
- ↑ George, Edward, The Cuban Intervention in Angola, 1965-1991, New York: Frank Cass Publishing Co., ISBN 0-415-35015-8 (2005) p. 9: Some sources state as many as 7,000 Angolans were killed in the air raids.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 George, Edward, The Cuban Intervention in Angola, 1965-1991, New York: Frank Cass Publishing Co., ISBN 0-415-35015-8 (2005) pp. 9-10
- ↑ Walker, Frederick, A Certain Curve of Horn: The Hundred-Year Quest for the Giant Sable Antelope of Angola, New York: Grove Press, ISBN 0-8021-4068-8 (2004), p. 143: Commenting on the incursion, Roberto said, "This time the slaves did not cower. They massacred everything."