Vés al contingut

Rio, 40 Graus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaRio, 40 Graus
Rio 40 Graus Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióNelson Pereira dos Santos Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMário Barroso Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRadamés Gnattali Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenBrasil Modifica el valor a Wikidata
Estrena1955 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0048572 Filmaffinity: 158193 Rottentomatoes: m/rio-40-graus-rio-40-degrees Letterboxd: rio-100-degrees-f Allmovie: v176401 TMDB.org: 146075 Modifica el valor a Wikidata

Rio, 40 Graus és una pel·lícula brasilera del 1955 escrita i dirigida per Nelson Pereira dos Santos. És el primer llargmetratge de dos Santos, inspirat en el Neorealisme italià, i es considera un precursor del moviment Cinema Novo.[1][2]

El novembre de 2015 la pel·lícula fou inclosa a la llista establerta per l'Associação Brasileira de Críticos de Cinema (Abraccine) de les 100 millors pel·lícules brasilers de tots els temps[3].

Argument[modifica]

Un diumenge, cinc nois de la favela van a diferents punts de la ciutat a vendre cacauets. Zeca, Sujinho, Jorge, Paulinho i Xerife interconnecten les històries enfocades, cobrint cinc punts turístics: Copacabana, Sugar Loaf Mountain, Corcovado, Quinta da Boa Vista i Maracanã Stadium. A més d'intentar guanyar-se la vida, decideixen acumular diners per comprar una pilota de futbol. Jorge també necessita vendre prou per comprar medicaments per a la seva mare malalta. Se'n va a Copacabana, es topa amb i la seva llauna de cacauets cau al mar. Sense la mercaderia per vendre, Jorge comença a mendigar i aconsegueix diners, però altres nois intenten robar-lo, i quan se'n desfà, és atropellat. Paulinho va a la Quinta da Boa Vista i la seva sargantana, Catarina, s'escapa al zoo. La recupera, però el guàrdia del lloc el persegueix i llença la seva mascota a un serpentari. Resignat, Paulinho marxa cap al Maracanã, on es troba amb el canalla Miro [Jece Valadão (1930-2006)] i el seu company Zé [Zé Kéti (1921-1999)] que, amb ganes d'entrar a l'estadi i veure el partit, s'emporten la totalitat de diners del noi i venen els cacauets restants. En Zeca, al seu torn, decideix anar a Corcovado, però s’assabenta per l'explorador que hi treballen menors, un vell sense escrúpols que el persegueix, obligant-lo a una fugida arriscada. Sujinho, en canvi, sense diners i sense cacauets, és escortat a casa seva per un policia. Sheriff va bé en vendes i aconsegueix entrar a Maracanã, després d'eludir la seguretat. Ell i Zeca acaben el dia contents d'haver aconseguit els diners.

Paral·lelament s'expliquen personatges menors i altres històries. La que posa de manifest el contrast en la trajectòria de dos jugadors, la revelació de Foguinho pel futbol i la decadència de Daniel. També hi ha l'embaràs d'un migrant del nord-est, el xicot del qual dubta a comprometre's, i l'arribada d'un coronel de l'interior per visitar Corcovado.

Repartiment[modifica]

  • Roberto Batalin .... Pedro
  • Glauce Rocha .... Rosa
  • Jece Valadão .... Miro
  • Ana Beatriz .... Maria Helena
  • Modesto de Souza ....terratinent
  • Cláudia Morena .... Alice
  • Ivone Miranda
  • Antônio Novais
  • Jackson de Souza
  • Sady Cabral
  • Mauro Mendonça .... Turista italià

Comentaris[modifica]

Rio, 40 Graus de Nelson Pereira dos Santos va introduir al Brasil els ensenyaments del neorealisme italià i va constituir una novetat per a un públic que, malauradament, no n'era conscient.[4]

Crònica de la ciutat de Rio, realitzada a través de la vida de les classes treballadores més desafavorides, la pel·lícula barreja humor i melodrama a l'estil de Renato Castellani, introduint episodis amb múltiples personatges com Luciano Emmer ho va fer a Domenica d'agosto (1950)[5].

Rio, 40 Graus anteriorment va tenir problemes amb la censura, no es va distribuir fins a un any i mig després d'haver acabat i els espectadors només van poder veure-la en un circuit secundari de la major cadena de cinemes a Rio.

Als Cahiers du cinéma d'abril 1956, André Bazin va expressar aquest punt de vista:

« Rio, 40 Graus es construeix de manera unànime , entrellaçant diverses històries particulars i significatives. Va ser rodada amb molt pocs mitjans, vora l'aficionat. [...] Però tal com és i tenint en compte les condicions laborals d'un cineasta brasiler, és una pel·lícula entranyable que mereix ser vista a Europa. »

Referències[modifica]

  1. ↑ Rodríguez, Paul A. Schroeder. Latin American Cinema: A Comparative History (en anglès). Univ of California Press, 2016-03-08. ISBN 9780520963535. 
  2. ↑ Rist, Peter H. Historical Dictionary of South American Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 2014-05-08. ISBN 9780810880368. 
  3. ↑ «Abraccine organiza ranking dos 100 melhores filmes brasileiros». abraccine.org.
  4. ↑ Ronald F. Monteiro in : Le cinéma brésilien, Éditions du Centre Georges-Pompidou, Paris, 1987.
  5. ↑ R. F. Monteiro : op. cité.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rio,_40_Graus&oldid=33544479»