Riu Tumen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRiu Tumen
Tumen River near Songhak-ri.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Part deFrontera entre la Xina i Corea del Nord Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaJilin (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciómar del Japó Modifica el valor a Wikidata
41° 58′ 10″ N, 128° 10′ 56″ E / 41.9694°N,128.1822°E / 41.9694; 128.1822Coord.: 41° 58′ 10″ N, 128° 10′ 56″ E / 41.9694°N,128.1822°E / 41.9694; 128.1822
42° 17′ 39″ N, 130° 41′ 47″ E / 42.2943°N,130.6963°E / 42.2943; 130.6963
Afluent
Dades i xifres
Dimensions549 (longitud) km
TravessaRepública Popular de la Xina, Corea del Nord i Rússia Modifica el valor a Wikidata
Superfície de conca hidrogràfica41.200 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal180,7 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El riu Tumen o Duman (en coreà: 두만강, Duman Gang); (en : 圖們江, Túmen Jiāng); (en : Туманная река, Tumánnaya reká) és un riu del nord-est d'Àsia que serveix de frontera natural en part del seu curs entre Corea del Nord amb Xina i Rússia. S'origina al mont Paektu (amb 2.744 m, la muntanya més alta de Corea del Nord) i flueix en direcció nord i nord-est, per després virar cap al sud-est i desembocar al mar de l'Est (mar del Japó). Té 521 km de longitud, dels quals només és navegable un tram de 85 km. Moltes batalles històriques van tenir lloc al llarg de les seves ribes.

El riu és frontera entre Xina i Corea del Nord en el seu curs superior, i entre Corea del Nord i Rússia en els seus últims 17 km abans de desembocar: forma gran part de la frontera sud de la província xinesa de Jilin, en Manxúria, i les fronteres septentrionals de les províncies coreanes de Hamgyong del Nord i Ryanggang. La muntanya Baekdu, a la frontera xinès-coreana és la font del riu, així com d'un altre riu important, el Yalu, que discorre en direcció oposada, cap al sud-oest i que completa la frontera coreana.[1]

El nom del riu prové de la paraula mongol Tumen, que significa «deu mil» o una miríada. Aquest riu està molt contaminat per fàbriques de Corea del Nord i de la Xina, encara que segueix sent una important atracció turística de la zona. En Tumen, Xina, hi ha un passeig enfront del riu que té restaurants on els clients poden mirar a través del riu cap a Corea del Nord.[1] El nom rus del riu és Tumánnaya (ru:Туманная), que literalment significa «Nebulosa», de «boira» o tumán en rus.

Hi ha també importants ciutats en el riu, com Hoeryong, Namyang i Onsong, a Corea del Nord; Tumen i Nanping a la Xina. Mentre que del costat rus, només existeix el poble de Khassan.

L'encreuament del riu dels refugiats[modifica]

El Tumen ha estat utilitzat durant anys pels refugiats de Corea del Nord per desertar a través de la frontera amb Xina. La majoria dels refugiats de Corea del Nord durant la fam de 1990 van travessar el riu Tumen i molts dels refugiats més recents també l'han utilitzat.

Encara que el Tumen està fortament vigilat per guàrdies armats de la República Popular Democràtica de Corea, el riu és el lloc preferit per creuar a la Xina perquè, a diferència del riu Yalu, el Tumen és poc profund i estret.[1] «Es pot creuar fàcilment en diversos llocs a peu o nadant», d'acord amb un article de 2006 al New York Times.

Les persones que desitgen creuar el Tumen solen ignorar la seva contaminació i les perilloses patrulles frontereres, i passen setmanes, mesos o anys esperant l'oportunitat de creuar. «Llarg, s'estén desolat a la frontera xinès-coreana que no està totalment patrullada», segons el ja citat article del New York Times.[1] Els refugiats rares vegades creuen cap a Rússia, ja que les patrulles russes en el seu curt tram són més actives que les xineses, a més de que els refugiats no tenen a Rússia una gran comunitat ètnica coreana en la qual amagar-se i passar desapercebuts.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Onishi, Norimitsu, «Tension, Desperation: The China-North Korean Border», 22 d'octubre de 2006. La mayoría de la información citada en esta nota proviene de un mapa ampliamente ilustrado publicado con un artículo del periódico y disponible en línea en: