Vés al contingut

Robert Dulmers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRobert Dulmers

Dulmers fent el pallasso durant un enfrontament entre la milícia de RSK i el personal de la UNPROFOR en un bloqueig de RSK prop de Vukovar a la carretera de la Germandat i la Unitat, 1992. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juny 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat d'Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista Modifica el valor a Wikidata
Robert Dulmers el març de 1993 a la tomba de Hakija Turajlić (Sarajevo)

Robert Dulmers (Viena, 12 de juny de 1965) és un escriptor i periodista holandès. Dulmers és conegut pels seus anys de reporter durant les guerres de Iugoslàvia, durant les quals va ser arrestat i interrogat. Ha escrit diversos llibres, un basat en les seves experiències a l'antiga Iugoslàvia i un altre, sobre la successió del Papa Joan Pau II, basat en els anys que va passar estudiant per a ser sacerdot a Roma. Dulmers treballa principalment com a autònom i s'ha construït una reputació com a escriptor decidit i una mica excèntric, amb qui és difícil de treballar tot i ser molt elogiat pels seus col·legues.

Biografia[modifica]

Dulmers va treballar com a freelance entre 1981 i 1982 per les notícies de la VPRO BGTV, i va escriure una sèrie d'articles per a Vrij Nederland amb Frits Abrahams. Va estudiar filosofia a la Universitat d'Amsterdam, i el setembre de 1991 va marxar a Graz per estudiar amb els jesuïtes durant un any. Des de Graz va viatjar a Croàcia, on acabava d'esclatar la Guerra Civil Iugoslava, i va informar a la ràdio holandesa des d'Eslavonia oriental. En els anys següents va treballar de periodista i va viure a Osijek, Zagreb, Split i Sarajevo, treballant com a freelance per a l'ANP, l'agència més gran de premsa holandesa.[1]

Dulmers va ser arrestat el 19 de maig de 1992 a Doboj, Bòsnia i Hercegovina, per una milícia sèrbia de Bòsnia mentre viatjava amb un dels combois d'aliments de l'ACNUR, i acusat d'espionatge. Va ser posat en llibertat el 29 de maig després de la intervenció de la Creu Roja, després d'haver estat colpejat i amenaçat d'execució.[1] Com a resultat de les seves experiències, Dulmers va poder declarar contra el líder del grup paramilitar serbi de Bòsnia Nikola Jorgic, que va ser condemnat a cadena perpètua per genocidi el 1997.[2] El col·lega de Dulmers, el fotògraf Teun Voeten, s'havia quedat amb ell a Osijek, Croàcia, mentre la ciutat estava sent bombardejada per les forces sèrbies de Bòsnia l'octubre de 1991, i va descriure com Dulmers, que coneixia tothom a la ciutat, caminava per les ruïnes amb un llarg abric negre de cuir que cobria un esmòquing, i dormia al soterrani de la casa del clergat local entre els adobats.[3] Voeten va comentar que ell i Dulmers es van creuar amb freqüència en els anys següents: sovint estaven en desacord i normalment es barallaven, però, va dir, Dulmers tenia una "ment brillant i una ànima tendra". En revisar Zwart ("Negre"), la novel·la autobiogràfica de Dulmers basada en les seves experiències a l'antiga Iugoslàvia, Voeten la va qualificar d'"un llibre impressionant i, pel que jo sé, únic per a la literatura holandesa: una novel·la confessional filosòfica amb subtext homoeròtic". Informes de guerra bildungsroam i despietat alhora".[3]

Després de Iugoslàvia[modifica]

A finals de la dècada de 1990, Dulmers va treballar, encara com a escriptor freelance, per a diverses publicacions holandeses, incloent novament Vrij Nederland, que el va acomiadar el 1999 després de ser acusat de plagi: un paràgraf (cinc frases [4]) en un llarg article sobre el sexe segur que havia copiat d'Internet. L'editor en cap de la revista va comentar que tota la resta de l'article era correcte i que no podia entendre per què Dulmers havia copiat un paràgraf "innecessari".[5] A la mateixa revista, l'escriptora holandesa Natasha Gerson va comparar a Dulmers amb escriptors notoris i poc convencionals com Gerard Reve i Charles Bukowski, i va afirmar que "el nostre món, avui, no tolera individus brillants i curiosos –i enervadors– com ell”.[3]

Els seus anys a l'antiga Iugoslàvia havien portat Dulmers a "prop de la bogeria", i el 1998 va decidir estudiar teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, per convertir-se en sacerdot. Al final no ho va ser, però va utilitzar la seva experiència al Vaticà per escriure un llibre sobre els últims anys del papa Joan Pau II i el procés d'elecció d'un nou papa, Wachten op witte rook: De opvolging van Johannes Paulus. II ("Esperant la fumata blanca: la successió de Joan Pau II", 2004).[6]

Dulmers va informar el 2009 sobre el judici de l'expresident serbi de Bòsnia Radovan Karadžić.[7] El 2014, va anar a Síria amb Teun Voeten, amb l'esperança d'una entrevista amb el president Bashar al-Assad. No van entrevistar a Assad, però se'ls va permetre visitar-lo per prendre un cafè (havent portat bombons de Pierre Marcolini per a la Sra. Assad), i van publicar el seu informe a De Groene Amsterdammer.[8][9] Dulmers va comentar després que en el periodisme de guerra sovint és impossible informar d'ambdós bàndols: "Si ells [els rebels] s'assabenten que vaig visitar l'oficina presidencial, ja estic acabat".[9]

El 2022, va anar a Ucraïna per cobrir la guerra d'Ucraïna com a corresponsal de Nederlands Dagblad. Quan va publicar una foto de les conseqüències d'un atac amb coets russos a un magatzem de combustible a Odessa a través de Twitter, va ser arrestat i acusat de revelar secrets d'estat. Va afirmar haver estat detingut violentament i intimidat per les forces de seguretat ucraïneses. El 3 d'abril de 2022 va ser expulsat d'Ucraïna i se li va prohibir tornar al país durant 10 anys.[10]

Premis i nominacions[modifica]

  • 2016 Guanyador de De Loep - Gran Premi Holandès i Flamenc de Periodisme d'Investigació
  • Nominació 2016 al Premi Lira-Scherpenzeel – Premi Holandès al periodisme estranger
  • Nominació 2017 al premi Bob den Uyl – Premi holandès al millor llibre de viatges

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 War Crimes in Bosnia-Hercegovina. Human Rights Watch, 1993, p. 87. ISBN 9781564320834. 
  2. ↑ Rapport strafzaak Jorgic (blz. 73–75)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 (en dutch) , 07-08-2003.
  4. ↑ «Plagiaat in Vrij Nederland» (en dutch). Trouw, 22-05-1999 [Consulta: 17 juny 2014].
  5. ↑ «Artikel Vrij Nederland deels overgeschreven» (en dutch). NRC Handelsblad, 21-05-1999 [Consulta: 17 juny 2014].
  6. ↑ «Interview: Robert Dulmers peilde bij kardinalen naar opvolger Johannes Paulus II» (en dutch). , 24-12-2004.
  7. ↑ Mulders, Robert «'Ze zijn uit op de scalp van Karadzic'» (en dutch). Reformatorisch Dagblad, 23-09-2009 [Consulta: 17 juny 2014].
  8. ↑ Dulmers, Robert «Bonbons voor mevrouw Assad» (en dutch). De Groene Amsterdammer, 12-02-2014 [Consulta: 17 juny 2014].
  9. ↑ 9,0 9,1 Brok, Linde «Melissen: 'Syrie: Moeilijk, maar niet onmogelijk'» (en dutch). Villamedia, 24-02-2014 [Consulta: 17 juny 2014].
  10. ↑ «Dutch journalist expelled from Ukraine for sharing state secrets» (en dutch). NL Times, 04-04-2022 [Consulta: 5 abril 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Robert_Dulmers&oldid=33116015»