Roc de Caramat
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Puigbalador (Capcir) i Queragut (França) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.529,7 m | |||
El roc de Caramat és una muntanya de 1.529,7 m alt situada al límit del Donasà (Arieja), al nord, i el Capcir (Catalunya del Nord) al sud. Així mateix marca el límit septentrional del català i sobremira la vall de l'Aude. Pertany al terme de Puigbalador, del Capcir i de Queragut, del Donasà.[1] El topònim és atestat des de 908. Conté un arrel basc * car, * (h)arri (= pedra).[2]
Està situat[3] al nord-est del centre del terme de Puigbalador, al sud del de Queragut. És el turó situat damunt de la vall de l'Aude, just al nord-oest d'on aquest riu abandona el Capcir, i els Països Catalans, per tal d'entrar en el Donasà occità. El 1992 es va descobrir al vessant sud-oest un megàlit tipus menhir, coneguda en la toponímia antiga com a «Pedra Picada»,[4] tot i que el seu origen prehistòric és dubtós.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Becat, Joan. «120 - Puigbalador». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- ↑ Guiter, Henri «Les bases oronymiques préromanes sur les Pyrénées méditerranéennes» (en francès). VI Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos, 1975, pàg. 35-44.
- ↑ El Roc de Caramat en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Bocquenet, Jean-Philippe «La statue-menhir de "Caramat" en Capcir (commune de Puyvalador, Pyrénées-Orientales)». Bulletin de la Société préhistorique française, 92, 4, 1995, pàg. 459–462. DOI: 10.3406/bspf.1995.10063.
- ↑ Carreras i Vigorós, Enric; Tarrús i Galter, Josep «181 de recerca megalítica a la Catalunya nord (1832-2012)». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, LIV, pàg. 119-120.
Bibliografia[modifica]
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Puigbalador». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.