Rodney Pattisson

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRodney Pattisson
Rodney Pattisson and Christopher Davies 1972.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 5 d'agost de 1943 (74 anys)
Campbeltown
Alma mater Pangbourne College
Activitat professional
Ocupació Regatista
Arma/servei Royal Navy
Participà en
Data Activitat
Jocs Olímpics d'estiu de 1968
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Rodney Stuart Pattisson, MBE (nascut el 5 d'agost 1943) és un regatista anglès.[1] És doble medallista d'or olímpic en vela, va guanyar l'or en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i també en els Jocs Olímpics de Munic 1972 tots dos en la classe Flying Dutchman. Així mateix va guanyar una medalla de plata en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 a la mateixa classe per convertir-se en el regatista olímpic més reeixit de Gran Bretanya fins que Ben Ainslie va aconseguir 3 medalles d'or i una medalla de plata en quatre Jocs Olímpics diferents en els Jocs Olímpics de Pequín 2008. Pattisson és membre del Itchenor Yacht Club.[2][3]

Carrera com a navegant[modifica]

Pattisson va néixer en Campbeltown, Argyll, Escòcia, on el seu pare estava destinat com pilot de la RAF durant la Segona Guerra Mundial. La seva família va abandonar Escòcia dos mesos després del naixement de Rodney, i mai ha viscut a Escòcia des de llavors. Els seus pares eren tots dos anglesos, i s'identifica a si mateix com a anglès, no com a escocès, tot i que en els mitjans se'l coneix generalment com a escocès.[1] [4]

una tradició que va seguir Rodney en sortir de la universitat, ingressant en la marina.

Va estudiar a la Universitat de Pangbourne, que havia estat fundada el 1917 com "Universitat Nàutica de Pangbourne". La Universitat prepara als seus alumnes per a ser oficials a la Royal Navy,[5] una tradició que va seguir Rodney en sortir de la universitat, ingressant a la marina.[6]

Va formar equip amb l'advocat de Londres, Iain MacDonald-Smith, guanyant l'or en els Jocs Olímpics de Mèxic. Ambdós, havien viatjat dos mesos abans de l'inici de l'olimpíada per aclimatar-se a les condicions locals. Pattisson i MacDonald-Smith van guanyar la medalla d'or olímpica a la classe Flying Dutchman amb la seva embarcació Supercalifragilisticexpialidocious, nom que va ser escurçat pels oficials de regata en Superdocious,[7] ja que el nom superava la longitud màxima permesa per les normes de la regata L'embarcació està ara en la col·lecció del Museu Marítim Nacional de Cornwall.[8]

En el moment en què va guanyar la medalla d'or, Pattisson es va convertir en el primer "Scot" en guanyar una medalla Olímpica de vela. Pattisson i MacDonald-Smith junts van guanyar el Campionat del Món de FD (Flying Dutchman) el 1969 i el 1970.[9] Després de la seva victòria Olímpica el 1968, Pattisson va renunciar al seu càrrec com a oficial de la Marina Real Britànica amb la finalitat de tenir més temps per poder entrenar.[2] Fou nomenat Membre de l'Orde de l'Imperi britànic (MBE) el 1969, com Lieutenant Rodney Stuart Pattisson, en recompensa als serveis prestats en l'esport de la vela.[10]

Va guanyar un altre altre campionat del món el 1971 (a Arenys de Mar), amb Julian Brooke-Houghton com a tripulant.[7] Va aconseguir una segona medalla d'or olímpica a Kiel el 1972, aquesta vegada amb Christopher Davies al trapezi i amb el nom del seu vaixell traduït al castellà: Supercalifragilisticoespialidoso. A continuació va participar en els Jocs Olímpics de Mont-real de 1976 acabant amb una medalla de plata, que va guanyar juntament amb el seu anterior tripulant Julian Brooke-Houghton.[11] En aquests Jocs Olímpics de 1976, Pattisson va tenir l'honor de representar al seu país, portant la bandera del Regne Unit en la cerimònia inaugural.[7]

Pattisson es va retirar llavors dels Jocs Olímpics passant a ser co-patró del Victoria 83, de Peter Savary, participant en la Copa Amèrica el 1983.

Més tard va ser elegit pel "Hall of Fame" de vela.[7][12]

Treballs publicats[modifica]

  • Pattisson, Rodney; Davison, Tim; Hore, Tim. Tactics (Sail to Win). Camden, Me: International Marine Pub. Co, 1986. ISBN 0-87742-233-8. 
  • Pattisson, Rodney; Davison, Tim; Hore, Tim. Boatspeed: supercharging your hull, foils and gear. (Sail to Win). Steyning, W. Sussex: Fernhurst Books, 1986. ISBN 0-906754-25-9. 

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Campbell, Alan «Olympic sailor asks to be removed from Scottish Sports Hall of Fame, because he's English». Daily Record [Glasgow], 09-05-2012 [Consulta: 9 maig 2012].
  2. 2,0 2,1 «Rodney Pattisson». Sports Reference LLC and www.sports-reference.com. [Consulta: 21 agost 2008].
  3. Jeffery, Tim «2008 Beijing Olympics: Ben Ainslie carves his niche in history with third gold medal». Telegraph Media Group Limited [London], 17-08-2008 [Consulta: 21 agost 2008].
  4. «Golden Scots: Rodney Pattisson, the accidental Scot». BBC News, 20-07-2012 [Consulta: 11 novembre 2013].
  5. «Pangbourne College, Berkshire, England». Dotnology Ltd. [Consulta: 21 agost 2008].
  6. «Rodney Pattison retains Olympic Gold 1972». BBC. [Consulta: 21 agost 2008].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Rodney Pattison retains Olympic Gold 1972». BBC. [Consulta: 21 agost 2008].
  8. BBC News. 20 de juliol de 2012.
  9. «Golden Scots: Rodney Pattisson, the accidental Scot». BBC News, 20-07-2012 [Consulta: 11 novembre 2013].
  10. London Gazette
  11. «FD CHAMPIONS». Sailing Source. [Consulta: 21 agost 2008].
  12. «Rodney Pattisson, MBE». Scottish Sports Hall of Fame. [Consulta: 21 agost 2008].