Rodney Pattisson

De Viquipèdia
Infotaula de personaRodney Pattisson
Rodney Pattisson and Christopher Davies 1972.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Rodney Stuart Pattisson Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 agost 1943 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Campbeltown (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPangbourne College Modifica el valor a Wikidata
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióregatista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRoyal Navy Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Esportvela Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1968Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Rodney Stuart Pattisson, MBE (nascut el 5 d'agost 1943) és un regatista anglès.[1] És doble medallista d'or olímpic en vela, va guanyar l'or en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i també en els Jocs Olímpics de Munic 1972 tots dos en la classe Flying Dutchman. Així mateix va guanyar una medalla de plata en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 a la mateixa classe per convertir-se en el regatista olímpic més reeixit de Gran Bretanya fins que Ben Ainslie va aconseguir 3 medalles d'or i una medalla de plata en quatre Jocs Olímpics diferents en els Jocs Olímpics de Pequín 2008. Pattisson és membre del Itchenor Yacht Club.[2][3]

Carrera com a navegant[modifica]

Pattisson va néixer a Campbeltown, Argyll, Escòcia, on el seu pare estava destinat com pilot de la RAF durant la Segona Guerra Mundial. La seva família va abandonar Escòcia dos mesos després del naixement de Rodney, i mai ha viscut a Escòcia des de llavors. Els seus pares eren tots dos anglesos, i s'identifica a si mateix com a anglès, no com a escocès,[A] tot i que en els mitjans se'l coneix generalment com a escocès.[1] [4]

Va estudiar a la Universitat de Pangbourne, que havia estat fundada el 1917 com "Universitat Nàutica de Pangbourne". El College preparava als seus alumnes per a ser oficials de la Marina Mercant, encara que molts estudiants decidien unir-se a la marina de guerra,[5] opció que va seguir Rodney en sortir de la universitat, ingressant a la Royal Navy.[6]

Va formar equip amb l'advocat de Londres, Iain MacDonald-Smith, guanyant l'or en els Jocs Olímpics de Mèxic. Ambdós, havien viatjat dos mesos abans de l'inici de l'olimpíada per aclimatar-se a les condicions locals. Pattisson i MacDonald-Smith van guanyar la medalla d'or olímpica a la classe Flying Dutchman amb la seva embarcació Supercalifragilisticexpialidocious, nom que va ser escurçat pels oficials de regata en Superdocious,[7] ja que el nom superava la longitud màxima permesa per les normes de la regata L'embarcació està ara dins la col·lecció del Museu Marítim Nacional de Cornwall.[8]

En el moment en què va guanyar la medalla d'or, Pattisson es va convertir en el primer "Scot" en guanyar una medalla Olímpica de vela. Pattisson i MacDonald-Smith junts van guanyar el Campionat del Món de FD (Flying Dutchman) el 1969 i el 1970.[9] Després de la seva victòria Olímpica el 1968, Pattisson va renunciar al seu càrrec com a oficial de la Royal Navy amb la finalitat de tenir més temps per poder entrenar.[2] Fou nomenat Membre de l'Orde de l'Imperi britànic (MBE) el 1969, com Lieutenant Rodney Stuart Pattisson, en recompensa als serveis prestats en l'esport de la vela.[10]

Va guanyar un altre altre campionat del món el 1971 (a Arenys de Mar), amb Julian Brooke-Houghton com a tripulant.[7] Va aconseguir una segona medalla d'or olímpica a Kiel el 1972, aquesta vegada amb Christopher Davies al trapezi i amb el nom del seu vaixell traduït al castellà: Supercalifragilisticoespialidoso. A continuació va participar en els Jocs Olímpics de Mont-real de 1976 acabant amb una medalla de plata, que va guanyar juntament amb el seu anterior tripulant Julian Brooke-Houghton.[11] En aquests Jocs Olímpics de 1976, Pattisson va tenir l'honor de representar al seu país, portant la bandera del Regne Unit en la cerimònia inaugural.[7]

Pattisson es va retirar llavors dels Jocs Olímpics passant a ser co-patró del Victoria 83, de Peter Savary, participant en la Copa Amèrica el 1983.

Més tard va ser elegit pel "Hall of Fame" de vela.[7][12]

Treballs publicats[modifica]

  • Pattisson, Rodney; Davison, Tim; Hore, Tim. Tactics (Sail to Win). Camden, Me: International Marine Pub. Co, 1986. ISBN 0-87742-233-8. 
  • Pattisson, Rodney; Davison, Tim; Hore, Tim. Boatspeed: supercharging your hull, foils and gear. (Sail to Win). Steyning, W. Sussex: Fernhurst Books, 1986. ISBN 0-906754-25-9. 

Notes[modifica]

  1. Pattison no es considera a si mateix com ètnicament "escocès".

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Campbell, Alan «Olympic sailor asks to be removed from Scottish Sports Hall of Fame, because he's English». Daily Record [Glasgow], 09-05-2012 [Consulta: 9 maig 2012].
  2. 2,0 2,1 «Rodney Pattisson». Sports Reference LLC and www.sports-reference.com. Arxivat de l'original el 2009-09-22. [Consulta: 21 agost 2008].
  3. Jeffery, Tim «2008 Beijing Olympics: Ben Ainslie carves his niche in history with third gold medal». Telegraph Media Group Limited [Londres], 17-08-2008 [Consulta: 21 agost 2008].
  4. «Golden Scots: Rodney Pattisson, the accidental Scot». BBC News, 20-07-2012 [Consulta: 11 novembre 2013].
  5. «Pangbourne College, Berkshire, England». Dotnology Ltd. [Consulta: 21 agost 2008].
  6. «Rodney Pattison retains Olympic Gold 1972». BBC. [Consulta: 21 agost 2008].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Rodney Pattison retains Olympic Gold 1972». BBC. [Consulta: 21 agost 2008].
  8. BBC News. 20 de juliol de 2012.
  9. «Golden Scots: Rodney Pattisson, the accidental Scot». BBC News, 20-07-2012 [Consulta: 11 novembre 2013].
  10. London Gazette
  11. «FD CHAMPIONS». Sailing Source. Arxivat de l'original el 15 de novembre 2002. [Consulta: 21 agost 2008].
  12. «Rodney Pattisson, MBE». Scottish Sports Hall of Fame. [Consulta: 21 agost 2008].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodney Pattisson