Rorschach (còmic)
.jpg)  | |
| Tipus | personatge humà de ficció personatge de còmic personatge de cinema de superherois justicier de ficció |
|---|---|
| Epònim | test de Rorschach |
| Creat per | Alan Moore i Dave Gibbons |
| Interpretat per | Jackie Earle Haley |
| Context | |
| Rol | personatge jugador |
| Present a l'obra | Watchmen, Watchmen, Before Watchmen i Watchmen: The End Is Nigh |
| Univers | univers DC |
| Basat en | Question i Mr. A |
| Dades | |
| Nom de naixement | Walter Joseph Kovacs |
| Pseudònim | Rorschach |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | diarista, detectiu privat, artista marcial, superheroi i vigilante |
| Nacionalitat | Estats Units d'Amèrica |
| Naixement | 21 març 1940 |
| Mort | 2 novembre 1985 |
Rorschach és un personatge de ficció de còmic de la sèrie Watchmen. Apareix per primera vegada a Watchmen número 1, l'any 1986. Fou creat per Alan Moore i Dave Gibbons.
Biografia[modifica]
Fill no desitjat d'una prostituta, Walter Joseph Kovacs és un personatge traumatitzat per la seva infància en la qual fou maltractat. Particularment agressiu i poc estimat per la seva mare, Sylvia Kovacs, va ser internat en una escola especial, la llar Lillian Charlton, on era un alumne modèlic però pertorbat. Quan va sortir de l'escola, i es va assabentar de l'assassinat de la seva mare, es va acontentar de dir: "Bé".
Mentre treballava en una botiga de roba, Walter va recuperar un vestit creat pel Dr. Manhattan, amb motius contínuament canviants que s'assemblaven a un test de Rorschach. Decideix fer-se una màscara per lluitar contra el mal i la corrupció sota el nom del Test. En la investigació del rapte d'una nena, en què descobreix que el segrestador l'ha morta i que ha donat les seves restes com a menjar als gossos, es torna boig. Mata els gossos d'una manera atroç i crema viu l'assassí dins la seva casa. Des d'aquell moment fa la seva "justícia", violenta i expeditiva, i veu només corrupció en els barris baixos de la ciutat. Ja no es treu la màscara, ja que dius que és la seva veritable cara i refusa de parar les seves accions quan una llei prohibeix l'acció dels superherois, cosa que el converteix en un home cercat per les autoritats.
Deu anys més tard, a la mort d'Eddie Blake, anomenat el Comendiant, és buscat per la policia i és l'únic heroi actiu. Convençut que existeix un assassí d'emmascarats i que els matarà a tots d'un en un, investiga amb els seus antics associats i amb els seus enemics.
Amb l'ajut dels seus amics Au Nocturna, Espectre de seda i el Dr. Manhattan, descobreix que Adrian Veidt, anomenat Ozymandias, un antic membre dels Watchmen, n'és el culpable: el seu pla era llançar una bomba a Nova York, per tal de provocar una pau que evités una guerra nuclear en què els Estats Units no sobreviurien, tria de posar en perill la nova pau mundial dient la identitat del "mestre del joc". Però el Dr. Manhattan, que havia entès el perill d'una revelació com aquella, el deixa triar entre dues opcions: morir o viure callat. Sense poder suportar això últim, Rorschach deixa que el Dr. Manhattan el mati. Així és com mor Rorschach, en la recerca de la llibertat.
Notes[modifica]
- Rorschach ha estat inspirat pel personatge The Question, de Charlton Comics.
- El seu nom ve del test de Rorschach, que li va fer un psiquiatre quan era a la presó.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rorschach |