Rosieresita
 Rosieresita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Pb, Cu, Al, P, O, H) |
| Localitat tipus | Rosières, Carmauç, Tarn, Occitània, França |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DF.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DF.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.23 |
| Dana | 42.13.7.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | amorf |
| Color | groc, groc verdós a marró clar |
| Duresa | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,2 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Símbol | Rsr |
| Referències | [1] |
La rosieresita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom de Rosières, a França, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La rosieresita és un fosfat hidratat amorf d'alumini, plom i coure. Sembla tractar-se d'una substància antropogènica que es forma a les antigues parets dels túnels de la mina. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rosieresita pertany a «08.DF: Fosfats només amb cations de mida mitjana, amb proporció: (OH, etc.):RO₄ > 3:1» juntament amb els següents minerals: hotsonita, bolivarita, evansita, liskeardita, rusakovita, liroconita, sieleckiïta, calcofil·lita, parnauïta i gladiusita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Rosières, a la localitat de Carmauç, al departament de Tarn (Occitània, França). També ha estat descrita a la localitat de Huelgoat, a la regió de Bretanya. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosieresita |
- ↑ «Rosièresite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].