Vés al contingut

Rosita Mestres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRosita Mestres
Biografia
NaixementMallorca (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora Modifica el valor a Wikidata

Rosita Mestres (també coneguda com a Rosita o Rosario Mestres) va ser una compositora mallorquina de finals de segle xix.

Filla de l'empresari i ciclista Miquel Mestres, cap a 1882 va estudiar composició, piano i flauta al Conservatorio Balear[1] amb el professor italià instal·lat a Mallorca Lluís Cussini,[2] de qui era alumna avantatjada. Tot i que la premsa escrita es desfeia en elogis cap a la compositora pel seu talent i joventut, poc se'n sap de la seva vida i es pot datar el gruix de la seva producció entre juny de 1892 i setembre de 1894.

La Banda Palmesana dirigida pel mestre Cussini, estrenava sovint obres seves: La primera que es coneix va ser un Pasdoble durant la festa del Corpus de 1892.[3] Dos anys més tard, compon una Marxa Religiosa en Si bemoll per estrenar-se durant la processó del Dijous Sant.[4] També col·laborà amb la banda d'ocarines del seu professor amb un Vals i una Polka per a septet d'ocarines (1894).[5]

El 1893 dues de les seves obres Serenata per violí, piano i veu; i la marxa Corpus Domini són seleccionades per enviar a l'Exposició Universal de Chicago juntament amb obres literàries, pictòriques i d'artesania que volien representar l'estat d'avanç intel·lectual i social de la dona a Mallorca. L'altra compositora seleccionada per representar l'illa a Chicago va ser Maria Sabater, amb l'obra Los tarongers de Sóller, per veu i piano i amb lletra de Pons i Gallarza.[6]

La seva obra més important, però, va ser la sarsuela Lily, amb llibret de Ricardo Salvá, estrenada el 9 de novembre de 1893 al Teatro-Circo Balear. Es tracta d'una sarsuela còmica en quatre actes que va tenir un gran èxit de públic i de crítica, arribant a comparar la música amb les obres de Ruperto Chapí i Fernández Caballero. Se li encomanà la música almenys de dues sarsueles més de les quals no se'n sap res més.[7]

Obres

[modifica]
  • Pasdoble (1892) per banda
  • Serenata (1893) per violí, veu i piano
  • Corpus Domini (1893) marxa per banda
  • Lily (1893) sarsuela en 4 actes en els quals s'inclouen:
  1. Pasdoble i Mazurca
  2. Duo i Vals
  3. Intermezzo i Minuet
  4. Zorcicos
  • Marxa religiosa en Si bemoll (1894) per banda
  • Vals (1894) per septet d'ocarina
  • Polka (1894) per septet d'ocarina

Referències

[modifica]
  1. «Biblioteca Virtual de Prensa Histórica > La opinión : periódico político: Año IV Número 915 -...» (en castellà). [Consulta: 12 juliol 2018].
  2. Mas Vives, Joan. Diccionari del teatre a les Illes Balears. Palma: Lleonard Muntaner, 2003. 
  3. «El noticiero balear : diario de avisos y noticias: Año...» (en castellà), 18-06-1892. [Consulta: 12 juliol 2018].
  4. «El noticiero balear : diario de avisos y noticias: Año...» (en castellà), 16-03-1894. [Consulta: 12 juliol 2018].
  5. «El isleño : periódico científico, industrial, comercial y...» (en castellà), 14-09-1894. [Consulta: 12 juliol 2018].
  6. «Las Baleares : diario republicano: Año IV Número 550 -...» (en castellà), 16-03-1893. [Consulta: 12 juliol 2018].
  7. «El noticiero balear : diario de avisos y noticias: Año...» (en castellà), 14-11-1893. [Consulta: 12 juliol 2018].