Rotronics Wafadrive

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Embalatge de Rotronics Wafadrive.
Rotronics Wafadrive amb dos cartutxos (wafers)
Les dues cares d'un cartutx Rotronics de 64 kB

El Rotronics Wafadrive, llançat a finals del 1984, va ser un perifèric projectat per a ús amb l'ordinador domèstic Sinclair ZX Spectrum i que pretenia competir amb la ZX Interface 1 i el ZX Microdrive produïts per Sinclair.

Característiques[modifica]

El Wafadrive consistia de dues unitats de «cinta contínua», una interfície RS-232 i port paral·lel Centronics.

Les unitats podien moure la cinta en dues velocitats: alta, per a recerca seqüencial, i baixa, per a lectura/enregistrament, la qual era significativament més lenta de què a del Microdrive. Els cartutxos (o «wafers»), els mateixos usats als dispositius Entrepo stringy floppy per a altres microordinadors, eren físicament més amples de què els cartutxos del Microdrive. Estaven disponibles en tres diferents capacitats (nominals): 16 KiB, 64 KiB o 128 KiB.[1]

El mateix mecanisme d'accionament, fabricat per la BSR, i els cartutxos, van ser usats en un dispositiu similar conegut com Quick Data Drive (QDD), projectat per connectar-se al port sèrie de l'ordinador domèstic Commodore 64.[2]

Referències[modifica]

  1. «Rotronics Wafadrive» (en anglès). World of Spectrum. [Consulta: 11 agost 2009].
  2. «Quick Data Drive» (en anglès). CIP. [Consulta: 11 agost 2009].

Enllaços externs[modifica]