Rotronics Wafadrive

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Embalatge de Rotronics Wafadrive.
Rotronics Wafadrive amb dos cartutxos (wafers)
Les dues cares d'un cartutx Rotronics de 64 kB

El Rotronics Wafadrive, llançat a finals del 1984, va ser un perifèric projectat per a ús amb l'ordinador domèstic Sinclair ZX Spectrum i que pretenia competir amb la ZX Interface 1 i el ZX Microdrive produïts per Sinclair.

Característiques[modifica]

El Wafadrive consistia en dues unitats de «cinta contínua», una interfície RS-232 i port paral·lel Centronics.

Les unitats podien moure la cinta en dues velocitats: alta, per a recerca seqüencial, i baixa, per a lectura/enregistrament, la qual era significativament més lenta de què a del Microdrive. Els cartutxos (o «wafers»), els mateixos usats als dispositius Entrepo stringy floppy per a altres microordinadors, eren físicament més amples de què els cartutxos del Microdrive. Estaven disponibles en tres diferents capacitats (nominals): 16 KiB, 64 KiB o 128 KiB.[1]

El mateix mecanisme d'accionament, fabricat per la BSR, i els cartutxos, van ser usats en un dispositiu similar conegut com Quick Data Drive (QDD), projectat per connectar-se al port sèrie de l'ordinador domèstic Commodore 64.[2]

Referències[modifica]

  1. «Rotronics Wafadrive» (en anglès). World of Spectrum. [Consulta: 11 agost 2009].
  2. «Quick Data Drive» (en anglès). CIP. [Consulta: 11 agost 2009].