Rébecca Dautremer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRébecca Dautremer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 agost 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Gap (França) Modifica el valor a Wikidata
Floruit2010 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole nationale supérieure des arts décoratifs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura infantil i juvenil Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióil·lustradora, escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Émile Cohl Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTaï-Marc Le Thanh Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webrebeccadautremer.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3973312 Allocine: 258107
Facebook: rebeccadautremer Instagram: rebeccadautremer Musicbrainz: 014c111e-1620-45e5-a003-d5b881b3d5d1 Modifica el valor a Wikidata

Rébecca Dautremer (Gap, 1971) és una il·lustradora francesa. Tot i ser una apassionada de la fotografia, durant la dècada dels 90, focalitza els seus estudis en el disseny. Es matricula a Grafisme a l'ENSAD de París.[1] És durant aquest període acadèmic que comença a treballar per l'editorial Gautier-Languereau fent petites feines de color i retoc. Quan surt de l'ENSAD, l'any 1995, l'editorial li encarrega les il·lustracions per a un primer àlbum i no triga a arribar el segon. Paral·lelament, Rébecca Dautremer comença a treballar per altres editors i a guanyar, de mica en mica, notorietat dins del panorama d'il·lustradors francesos. Els seus àlbums infantils tenen gran èxit també entre el públic adult.[2] El llibre L'amoreux (Gautier-Languereau, 2003) i Princesses, oubliées ou inconnues (Gautier-Languereau, 2004) la donen a conèixer mundialment.

A banda del món editorial, aquesta il·lustradora treballa també en premsa juvenil, cartelleria i disseny gràfic i de joguines.[3] Ha codirigit la pel·lícula d'animació Kérity, la casa dels contes (Kérity, la maison des contes, 2009) amb guió de Anik Le Ray, en la qual es basa el llibre Nat y el secreto de Eleonora.[4]

Obres il·lustrades[modifica]

  • L'amoreux (2003), Editorial Gautier-Languereau. Editat en castellà a Espanya amb el títol Enamorados (Kokinos, 2003).
  • Princesses, oubliées ou inconnues (2004) amb text de Philippe Lechermeier, Editorial Hachette Livre. Editat en castellà a Espanya amb el títol Princesas, olvidadas o desconocidas (Edelvives, 2005).
  • Cyrano (2005) amb Taï-Marc Le Thanh, Editorial Hachette Livre. Editat en castellà a Espanya amb el títol original (Edelvives, 2006).
  • La Tortue géante des Galapagos (2006), Editorial Hachette Livre / Gautier-Languereau. Editat en castellà a Espanya amb el títol La tortuga gigante de Galápagos (Edelvives, 2007).
  • Elvis (2008) amb text de Taî-Marc Le Thanh, Editorial Gautier-Languereau. Editat en castellà a Espanya amb el títol original (Edelvives, 2012).
  • Le journal secret du petit poucet (2009) amb text de Philippe Lechermeier, Editorial Gautier-Languereau. Editat en castellà a Espanya amb el títol Diario secreto de Pulgarcito (Edelvives, 2010).
  • Kérity, la maison des contes (Le grand album du film) (2009) amb text d'Anik Le Ray, Editorial Flammarion. Editat en castellà a Espanya amb el títol Nat y el secreto de Eleonora (Edelvives, 2010).
  • Alice au pays des merveilles (2010). Editat en català amb el títol Alícia al país de les meravelles (Baula, 2016).
  • Le petit théâtre de Rébecca (2012). Editat en castellà a Espanya amb el títol El pequeño teatro de Rébecca (Edelvives, 2012).

Referències[modifica]

  1. «Rébecca Dautremer». Ricochet-Jeunes. Arxivat de l'original el 2015-12-04. [Consulta: 27 febrer 2013].
  2. «La alegre tristeza de Rebecca Dautremer». El Comercio. [Consulta: 27 febrer 2013].
  3. «'El pequeño teatro de Rebecca' una obra de arte del troquelado». rtve. [Consulta: 27 febrer 2013].
  4. «"Kerity, la casa de los cuentos", la película ilustrada por Rébecca Dautremer». Red Ilustradores Ecuador. Arxivat de l'original el 2011-10-08. [Consulta: 27 febrer 2013].

Enllaços externs[modifica]