Síndrome de fasciculació benigne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome de fasciculació benigne
Fasciculació d'una parpella
Tipushiperexcitabilitat nerviosa perifèrica Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia i psiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesfasciculació Modifica el valor a Wikidata

La síndrome de fasciculació benigne (SFB) es caracteritza per la fasciculació (contracció) de músculs voluntaris del cos.[1] Les contraccions poden produir en qualsevol grup de músculs voluntaris, però és més comú a les parpelles, braços, mans, dits, cames i peus. La llengua també es pot veure afectada. Les contraccions poden ser ocasionals o contínues.[2] S'ha de distingir l'SFB d'altres condicions que inclouen contraccions musculars. Les contraccions benignes solen tenir una ubicació constant.[2]

Causes[modifica]

Es desconeix la causa precisa de l'SFB.[3] No se sap si es tracta d'una malaltia dels nervis motors, dels músculs o de la unió neuromuscular.

Les fasciculacions poden ser desencadenades[4] o empitjorades per períodes intensos i llargs d'exercici diari.[2]

Diagnòstic diferencial[modifica]

Altres malalties podrien ser l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA),[5] neuropaties,[4] i mielopaties.[4]

Pronòstic[modifica]

El pronòstic és de bo a excel·lent.[3]

Tractament[modifica]

Si es considera que s'ha de tractar l'ansietat que la pot acompanyar es pot utilitzar la teràpia cognitivoconductual o els antidepressius.[1] La quinina és efectiva, però no es recomana a causa del potencial d'efectes secundaris greus.[2] Els blocadors dels canals de calci poden ser efectius, tot i que l'evidència del seu ús és feble.[2] Hi ha poques evidències que donin suport a altres teràpies.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Blackman, Graham; Cherfi, Yasmine; Morrin, Hamilton; Ellis, Cathy M.; Bashford, James; Ruths, Florian; David, Anthony S. «The Association Between Benign Fasciculations and Health Anxiety: A Report of Two Cases and a Systematic Review of the Literature» (en anglès). Psychosomatics, 60(5), setembre 2019, pàg. 499–507. DOI: 10.1016/j.psym.2019.04.001. PMID: 31174866.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Walter, T. R. «Benign fasciculation syndrome» (en anglès). J Pain Palliat Care Pharmacother, 29(1), març 2015, pàg. 54–55. DOI: 10.3109/15360288.2014.997856. PMID: 25700216.
  3. 3,0 3,1 Brigo, F.; Storti, M.; Lochner, P.; Nardone, R. «Transitory stapedial myoclonus in a patient with benign fasciculation syndrome» (en anglès). The Journal of Laryngology & Otology, 127(6), juny 2013, pàg. 605–606. DOI: 10.1017/S0022215113000297. PMID: 23480624.
  4. 4,0 4,1 4,2 de Carvalho, M.; Kiernan, M. C.; Swash, M. «Fasciculation in amyotrophic lateral sclerosis: origin and pathophysiological relevance» (en anglès). J. Neurol. Neurosurg. Psychiatry, 88(9), setembre 2017, pàg. 773–779. DOI: 10.1136/jnnp-2017-315574. PMID: 28490504.
  5. Turner, Martin R.; Talbot, Kevin «Mimics and chameleons in motor neurone disease» (en anglès). Practical Neurology, 13(3), juny 2013, pàg. 153–164. DOI: 10.1136/practneurol-2013-000557. PMC: 3664389. PMID: 23616620.