Síndrome post-cures intensives

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La síndrome post-cures intensives (SPCI) descriu una col·lecció de trastorns de salut que són comuns entre els pacients que sobreviuen a malalties crítiques i de cures intensives.[1] Generalment, la SPCI es considera diferent de les deficiències que experimenten els que sobreviuen a malalties crítiques i de cures intensives després de lesions traumàtiques i cerebrals. El rang de símptomes que descriu la SPCI es troba en tres grans categories: deteriorament físic, deteriorament cognitiu i deteriorament psiquiàtric.[2] Una persona amb SPCI pot presentar símptomes de les tres categories o només una.[3]

Les millores en la supervivència després d'una malaltia crítica han portat a investigacions centrades en els resultats a llarg termini per a aquests pacients. Aquesta millora de la supervivència també ha comportat el descobriment de discapacitats funcionals importants que pateixen molts supervivents de malalties crítiques.[4] Com que la majoria de la literatura en medicina de cura crítica es centra en els resultats a curt termini (per exemple, la supervivència), la comprensió actual de les SPCI és relativament limitada.[5] La sedació i la immobilització prolongada semblen ser temes habituals entre els pacients que pateixen la SPCI.

El terme SPCI va sorgir cap al 2010, almenys en part, per sensibilitzar sobre les importants disfuncions a llarg termini derivades del tractament a la unitat de cures intensives (UCI). La consciència d'aquestes discapacitats funcionals a llarg termini està creixent i s'està fent investigacions per tal d'aclarir encara més l'espectre de les discapacitats i trobar maneres més efectives de prevenir aquestes complicacions a llarg termini i de tractar amb més eficàcia la recuperació funcional.[1] La major consciència en la comunitat mèdica també ha posat de manifest la necessitat de més recursos hospitalaris i comunitaris per identificar i tractar de manera més eficaç els pacients que pateixen la SPCI després de sobreviure a una malaltia crítica.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Medicine SoCC. Post-Intensive Care Syndrome. Patients and Families 2013; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2015-06-13. [Consulta: 13 juny 2015].. Accessed July 30, 2014.
  2. «Improving long-term outcomes after discharge from intensive care unit: report from a stakeholders' conference». Crit. Care Med., 40, 2, 2012, pàg. 502–9. DOI: 10.1097/CCM.0b013e318232da75. PMID: 21946660.
  3. «THRIVE: Life After the Intensive Care Unit». [Consulta: 2 juny 2016].
  4. Needham DM, Davidson J, Cohen H, et al. Improving long-term outcomes after discharge from intensive care unit: report from a stakeholders' conference. Critical care medicine. Feb 2012;40(2):502-509.
  5. Kress JP. Sedation and mobility: changing the paradigm. Critical care clinics. Jan 2013;29(1):67-75.