Sabirni centar
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Goran Marković  |
| Protagonistes | |
| Producció | Aleksandar Stojanović |
| Guió | Dušan Kovačević i Goran Marković |
| Música | Zoran Simjanović |
| Fotografia | Tomislav Pinter |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Iugoslàvia i República Federal Socialista de Iugoslàvia |
| Estrena | 19 juliol 1989 |
| Durada | 98 min |
| Idioma original | serbocroat |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema fantàstic i drama |
| Lloc de la narració | Iugoslàvia |
      | |
Sabirni centar (en serbocroat punt de trobada) és una pel·lícula fantàstica de comèdia dramàtica iugoslava del 1989 dirigida per Goran Marković i protagonitzada per Rade Marković, Bogdan Diklić, Dragan Nikolić, Mirjana Karanović i Anica Dobra. Es basa en l'obra homònima de Dušan Kovačević.[1][2]
Argument[modifica]
Un equip d'arqueologia, excavant en un poble remot i dirigit per un ancià professor, descobreix un antic artefacte romà, una làpida que porta algunes inscripcions misterioses. Després d'adonar-se que han topat amb alguna cosa preciós, el professor pateix un atac de cor. Aparentment mort per a la gent que l'envolta, es troba en una mena d'estat de més enllà i s'adona que la pedra va marcar un pas a l'inframón clàssic, així que comença a barrejar-se amb els antics esperits dels morts. Els propis esperits semblen tan ximples i mesquins com els pagesos del poble que hi ha a sobre d'ells, i en el seu desig de veure què va passar amb els seus descendents, es troben sorpresos pel món modern dels vius.
Repartiment[modifica]
- Rade Marković - Professor Misa
- Bogdan Diklić - Petar
- Dragan Nikolić - Janko
- Olivera Marković - Angelina
- Danilo Stojković - Simeun
- Aleksandar Berček - Ivan
- Radmila Živković - Lepa
- Mirjana Karanović - Jelena Katic
- Dusan Kostovski - Marko
- Anica Dobra - Milica
- Branko Pleša - Doctor Katic
- Goran Daničić - Keser
- Kole Angelovski - Macak
Producció[modifica]
Algunes escenes foren' rodades a Gamzigrad, i alguns actors van anar a Tunísia on van filmar escenes del desert i les ruïnes d'una ciutat romana Dougga. Les catacumbes de Laberint es fan en un estudi de Košutnjak.
Premis[modifica]
Al Festival de Cinema de Pula de 1989 (la versió iugoslava dels Premis Oscar), la pel·lícula va guanyar els premis Big Golden Arena a la millor pel·lícula, Millor guió (Dušan Kovačević) i Millor actriu secundària (Radmila Živković).
A la X edició de la Mostra de València va compartir la Palmera d'Or amb Sis de Zülfü Livaneli.[3][4]
Referències[modifica]
- ↑ Dumitrache, Andi. Cartea mea cu filme. Europa: O călătorie subiectivă prin cinematografia mondială de la sfârșitul secolului XX și începutul secolului XXI (en romanian). Editura Coresi, p. 431.
- ↑ Gocić, Goran. Notes from the Underground: The Cinema of Emir Kusturica. Illustrated. Wallflower Press, 2001, p. 172. ISBN 978-1-90336-414-7.
- ↑ Concedidos los premios de la Mostra de Valencia, La Vanguardia, 11 d'octubre de 1989
- ↑ Un filme turco y otro yugoslavo, ganadores del festival mediterráneo, El País, 10 d'octubre de 1989
Enllaços externs[modifica]
- La pel·lícula a Dailymotion