Sado (illa)

Sado

佐渡島 (ja)
Tipus	illa
Lloc
38° 04′ 03″ N, 138° 23′ 51″ E
Estat	Japó
Prefectura	prefectura de Niigata
Ciutat	Sado
Població humana
Població	51.492 (2020) (60,24 hab./km²)
Llengua utilitzada	dialecte de Sado
Geografia
Superfície	854,76 km²
Mesura	27 () × 63,4 () km
Banyat per	mar del Japó
Altitud	1.172 m
Punt més alt	Mont Kinpoku (1.171 m)
Creació	fa 16 milions d'anys
Identificadors descriptius
Fus horari	fus horari estàndard del Japó

Sado (en japonès: 佐渡島, Sado-ga-shima o Sado-shima) és una illa del Japó que es troba a la costa occidental de Honshu.

Situació i població

L'illa es troba al Mar del Japó, a uns 60 km al nord-oest de la ciutat de Niigata, a la prefectura de Niigata. El paisatge de l'illa es caracteritza pel vulcanisme, fet que explica per què la seva muntanya més elevada tingui més de 1000 m, tot i la petita superfície de 900 km² de l'illa.

El nombre d'habitants de l'illa és aproximadament 70.000, i anualment la visiten un total d'un milió de turistes. Les ciutats més importants de Sado són Sado, Ogi i Ryotsu. Cal destacar, en l'apartat cultural, que la companyia de tamborinaires taiko Kodo, internacionalment famosa, prové de la ciutat d'Ogi, al sud de l'illa.

Història

L'illa de Sado va ser, durant segles, un refugi per a aquells qui eren perseguits per motius polítics, com hom demostren els casos de l'emperador Juntoku, el sacerdot Nichiren o Zeami, un dels creadors del teatre noh.

Entrada a una de les mines de la muntanya de l'or

Toyotomi Hideyoshi (1537-1598), el qual pels volts de l'any 1590 s'assegurà el domini de tot el Japó, i el seu exèrcit descobriren vetes d'or a l'illa. A les mines a cel obert que s'hi construïren després de la descoberta hi van haver de treballar sobretot presoners. Hideyoshi va frer servir l'or per a incrementar la seva influència (en suborns o bé per a motivar als seus homes). Els treballadors es trobaven sota la vigilància de samurais i havien de treballar en condicions molt dures. Per això l'illa no només se la va conèixer com a l'illa de l'or, sinó també com a l'illa de la mort, ja que la majoria dels treballadors, que o bé eren presoners de guerra o bé presoners comuns, van morir a causa d'aquestes condicions de treball tan dures.

Una làpida commemorativa budista s'aixecà, temps després, per recordar aquests treballadors anònims, i encara avui en dia s'hi resa amb l'esperança que els déus perdonin l'illa per aquell treball d'esclaus i aquella febre de l'or. Avui en dia la localització de les mines és fàcil de trobar gràcies al fet que la muntanya quedà dividida en dues.