Sado (illa)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Coord.: 38° 1′ 4″ N, 138° 22′ 4″ E / 38.01778°N,138.36778°E / 38.01778; 138.36778

Infotaula de geografia políticaSado
SadoGaShima.jpg

Localització

38° 02′ 23″ N, 138° 22′ 47″ E / 38.039708333333°N,138.37966666667°E / 38.039708333333; 138.37966666667
Estat Japó
Regions Chubu
Prefectura Prefectura de Niigata
Geografia
Punt més alt Q11646564
Modifica dades a Wikidata

Sado (en japonès: 佐渡島, Sado-ga-shima o Sado-shima) és una illa del Japó que es troba a la costa occidental de Honshu.

Situació i població[modifica]

L'illa es troba al Mar del Japó, a uns 60 km al nord-oest de la ciutat de Niigata, a la prefectura de Niigata. El paisatge de l'illa es caracteritza pel vulcanisme, fet que explica per què la seva muntanya més elevada tingui més de 1000 m, tot i la petita superfície de 900 km² de l'illa.

El nombre d'habitants de l'illa és aproximadament 70.000, i anualment la visiten un total d'un milió de turistes. Les ciutats més importants de Sado són Sado, Ogi i Ryotsu. Cal destacar, en l'apartat cultural, que la companyia de tamborinaires taiko Kodo, internacionalment famosa, prové de la ciutat d'Ogi, al sud de l'illa.[1]

Història[modifica]

L'illa de Sado va ser, durant segles, un refugi per a aquells qui eren perseguits per motius polítics, com hom demostren els casos de l'emperador Juntoku, el sacerdot Nichiren o Zeami, un dels creadors del teatre noh.

Entrada a una de les mines de la muntanya de l'or

Toyotomi Hideyoshi (1537-1598), el qual pels volts de l'any 1590 s'assegurà el domini de tot el Japó, i el seu exèrcit descobriren vetes d'or a l'illa. A les mines a cel obert que s'hi construïren després de la descoberta hi van haver de treballar sobretot presoners. Hideyoshi va frer servir l'or per a incrementar la seva influència (en suborns o bé per a motivar als seus homes). Els treballadors es trobaven sota la vigilància de samurais i havien de treballar en condicions molt dures. Per això l'illa no només de la va conèixer com a l'illa de l'or, sainó també com a l'illa de la mort, ja que la majoria dels treballadors, que o bé eren presoners de guerra o presoners comuns, van morir a causa d'aquestes condicions de treball tan dures.

Una làpida commemorativa budista s'aixecà, temps després, per recordar aquests treballadors anònims. I encara avui en dia s'hi resa amb l'esperança que els déus perdonin l'illa pel treball d'esclaus i aquella febre de l'or. Avui en dia la localització de les mines és fàcil de trobar gràcies al fet que la muntanya quedà dividida en dues.[2]

Notes[modifica]

Enllaços externs[modifica]