Sal de Seignette

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicSal de Seignette
Substància compost químic i regulador d'acidesa
Massa molecular 209,954264 uma
Estructura química
Fórmula química C₄H₄KNaO₆
K-Na-L-(+)-tartrate.png
SMILES canònic
Model 2D
C(C(C(=O)[O-])O)(C(=O)[O-])O.[Na+].[K+]
InChI Model 3D
Identificadors
CAS 304-59-6
InChIKey LJCNRYVRMXRIQR-UHFFFAOYSA-L
PubChem 9855836
AEPQ 206-156-8
ChemSpider 8031536
UNII P49F8NV7ES i QH257BPV3J
ZVG 491070
Infocard ECHA 100.005.598
Número E E337
Modifica dades a Wikidata

El Tartrat mixt de potassi i sodi(KNaC4H4O6· 4H2O) anomenat comunament Sal de Seignette o Sal de la Rochelle va ser descobert el 1672 per Pierre Seignette, un farmacèutic de la Rochelle.[1] És una de les sals més nobles de l'Àcid tartàric. S'obté per l'acció de l'hidròxid sòdic sobre el Crémor Tàrtar brut, que és un subproducte de la indústria vinícola. Les successives etapes de purificació permeten obtenir un producte refinat de gran puresa.[2]

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • Tartrat doble de potassi i sodi
  • Sal de la Rochelle
  • Sal de Potassi i de sodi de l'Àcid tartàric L (+)
  • Tartrat dextrógiro de Sodi i Potassi
  • Tartrat potàssic-sòdic tetrahidratado
  • Sal de potassi i de sodi de l'Àcid (+) dihidroxi - 2,3 butà-dioic - (2R, 3R)[3]

Piezoelectricitat[modifica | modifica el codi]

El 1824, Sir David Brewster demostrà efectes piezoelèctrics utilitzant sal de la Rochelle,[1] decidint anomenar l'efecte piroelectricitat.[4] Més tard l'efecte piezoelèctric de la sal de la Rochelle fou estudiat pels germans Curie.[1]

Usos[modifica | modifica el codi]

Els principals camps d'utilització de la sal de seignette són els següents:

  • Galvanoplàstia
  • Indústria Alimentària (fabricació de pectines i gelatines)
  • Indústria Farmacèutica
  • Paper de cigarrets (regulador de la combustió)
  • Tractament de metalls
  • Purificació del gas
  • Tintes per a arts gràfiques
  • Platejat de miralls
  • Reactiu de laboratori
  • Agent quelant per eliminar sals d'alumini, entre altres metalls

Dipòsit[modifica | modifica el codi]

L'àcid tartàric s'ha de conservar en un embalatge hermètic i emmagatzemar en un local sec, protegit de la humitat i en condicions de temperatura normals. És un compost estable que no s'altera pel pas del temps si es respecten aquestes condicions d'emmagatzematge. No obstant això, d'acord amb la reglamentació, se li assigna una data de caducitat d'un any. El producte té una tendència a aterronar-se, no és aconsellable un emmagatzematge prolongat, sobretot per a les granulometries més fines.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «A Short History of Ferroelectricity». Talari.com, 04-12-2009. [Consulta: 4 maig 2016].
  2. Newnham, R.E.; Cross, L. Eric «Ferroelectricity: The Foundation of a Field from Form to Function». MRS Bulletin, 30, November 2005, pp. 845–846.
  3. Fieser, L. F.; Fieser, M., Reagents for Organic Synthesis; Vol.1; Wiley: New York; 1967, p. 983
  4. Brewster, David «Observations of the pyro-electricity of minerals». The Edinburgh Journal of Science, 1, 1824, pàg. 208–215.
  5. «SP-401 Skylab, Classroom in Space». NASA. [Consulta: 6 juny 2009].