Vés al contingut

Sala Nezahualcóyotl

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sala Nezahualcóyotl
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteArcadio Artís
Construcció1976 Modifica el valor a Wikidata
Obertura30 desembre 1976 Modifica el valor a Wikidata
Ústeatre i sala de concerts Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCiutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCampus central de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Map
 19° 18′ 52″ N, 99° 11′ 04″ O / 19.31433°N,99.18445°O / 19.31433; -99.18445
Activitat
Capacitat màxima2.229 éssers humans Modifica el valor a Wikidata

La Sala Nezahualcóyotl és una sala de concerts fundada el 31 de desembre de 1976, creada per a ser la seu de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.[1] L'arquitecte de la Sala Nezahualcóyotl és Arcadio Artis, mentre que el disseny acústic va estar a càrrec de Christopher Jaffe.[2] Compta amb un escenari de 240 metres quadrats i amb 4,900 metres quadrats d'àrea de serveis. Està inspirada en el disseny de la Berliner Philarmoniker i en l'acústica de la Concertgebouw d'Amsterdam.

Característiques

[modifica]

L'auditori a càrrec dels arquitectes Orso Núñez Ruiz Velasco i Arcadio Artis va ser construït entre els anys 1975 i 1976, amb un cost aproximat de mil 600 milions de pesos, compta amb una capacitat per a albergar a 2.229 persones i està situada dins del Centre Cultural Universitari de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic al sud de la Ciutat de Mèxic.[1]

El caràcter modern de la Sala consisteix en la disposició de l'escenari, envoltada de seients a tot arreu de l'escenari. És considerada en l'actualitat com una de les sales més importants de Mèxic i Amèrica Llatina.[3]

La Sala Nezahualcóyotl es distingeix per comptar amb un arranjament de panells suspesos sobre l'escenari i bona part de l'auditori, una les seves funcions és precisament reflectir l'energia sonora, que emana verticalment de l'orquestra i redirigir-la cap a les butaques. Cadascuna d'aquestes compta amb un suport de fusta que ajuda al rebot del so.[4]

Compte amb camerinos i saló d'assajos, aquest últim mesura aproximadament 18.50 metres d'ample per 12.30 metres de fons i gràcies a la instal·lació de panells acústics i una catifa, és possible que l'orquestra estigui tocant en l'escenari al mateix temps que un altre assemblament es troba assajant en la part inferior.[5]

El disseny és exemple de l'arquitectura brutalista, segell de l'arquitecte Orso Núñez Ruiz Velasco.

Concert a la Sala Nezahualcóyotl.

Seu de l'OFUNAM

[modifica]

La construcció de la Sala Nezahualcóyotl va servir per a donar-li una seu definitiva a l'Orquestra Filharmònica de la UNAM, que oferia els seus concerts o assajava, des dels seus primers anys —quan encara es deia Orquestra Simfònica de la UNAM— als auditoris Justo Sierra de la Facultat de Filosofia i Lletres, sl Raoul Fournier de la Facultat de Medicina, o en el teatre Carlos Lazo de la Facultat d'Arquitectura.

Galeria recinte exterior

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 unam.mx. «Sala Nezahualcóyotl. Una vida de conciertos» (en castellà). [Consulta: 15 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  2. «Celebra sus treinta la Nezahualcóyotl». [Consulta: 23 abril 2017].[Enllaç no actiu]
  3. «Sala Nezahualcóyotl; es como un instrumento». , 30-12-2016 [Consulta: 8 gener 2017].
  4. «Instrumento donde cabe una orquesta». [Consulta: 24 abril 2017].[Enllaç no actiu]
  5. Riveroll, J. (2010, Apr 21). Crecerá la UNAM su oferta cultural. Reforma Retrieved from http://0-search.proquest.com.millenium.itesm.mx/docview/308362083?accountid=41938[Enllaç no actiu]