Salacot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Salacot civil clàssic

El salacot és un casc de bomba semicircular i gran ala perimetral semicònica, fet de tires de canya o palma entreteixides. El nom sembla provenir del tagàlog salaksak, que designa una lligadura similar al salacot. El català salacot[1] es designa idènticament en espanyol i francès; però la majoria de llengües el designen amb el mateix mot que el casc colonial,[2] de què el consideren mera variant estilística.


Història i simbologia[modifica | modifica el codi]

Eficaç com a protecció contra el sol, el salacot, d'ús bàsicament civil, fou la lligadura característica dels colons europeus establerts a l'Àfrica, i, sovint, també a Àsia; era unisex i per a totes les edats. Hi fou molt usat per exploradors, caçadors, etc.; també en la vida quotidiana, fins i tot de ciutat, com a alternativa al barret i a la gorra. Durant molt de temps fou habitual, també, entre els egiptòlegs i d'altres arqueòlegs que treballaven en climes tòrrids, així com entre els naturalistes que treballaven al tercer món, etc.

En bona mesura, el salacot es pot considerar l'equivalent civil del casc colonial dels militars. Com aquest, la seva vigència coincidí amb la del colonialisme clàssic, i la seva obsolescència amb la descolonització.

Salacot militar: model de l'Afrika Korps (1940-1941)

Això no obstant, els models de casc colonial en ús als diversos exèrcits durant la primera meitat del segle XX eren, en la pràctica, adaptacions militars de la línia del salacot civil (havia engegat aquesta evolució el model Wolseley britànic de 1902).

El salacot, inseparable de la imatge mental del safari, ha esdevingut una de les grans icones de l'era del colonialisme. Per això mateix figura sovint en films d'aventures, historietes, caricatures, etc.; caricaturitzar algú cofant-lo amb salacot equival a acusar-lo de colonialista, eurocèntric o racistoide.

A l'Estat espanyol, el salacot blanc fou la lligadura habitual de la Guàrdia Urbana durant molts anys (potser fins a la mort de Franco).

Casc militar (salacot) nordvietnamita

El cèlebre casc de Vietnam del Nord, emprat també pel Front d'Alliberament Nacional de Vietnam del Sud ("Vietcong"), tenia forma i consistència de salacot, però cal classificar-lo com a casc militar en el mateix sentit que els d'acer. En una mena de justícia poètica, ha esdevingut un símbol anticolonialista, tot i el disseny (o a causa del disseny).

L'arqueòleg català Eudald Carbonell es cofa habitualment amb salacot. Hom podria pensar que és en homenatge romàntic als grans pioners de l'arqueologia, però en realitat, com ha declarat ell mateix, la intenció és representar un casc nordvietnamita, en homenatge al general Giap.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Més concretament, i pel que fa en aquesta mena de lligadures, en català tendeix a anomenar-se casc colonial la variant alta i acampanada, bàsicament militar i del segle XIX; i salacot la variant baixa i arrodonida, bàsicament civil i del segle XX; col·loquialment predomina salacot en ambdós casos.
  2. En anglès, tot i això, solar helmet i topee, en principi sinònims de pith helmet, tendeixen a funcionar com a matís que designa el 'salacot'.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Chappell, Mike. The British soldier in the 20th century. 2, Field service head dress: 1902 to the present day. Deal, Kent: Wessex Military, 1987. ISBN 1-870498-01-1
  • Suciu, Peter; Bates, Stuart. Military sun helmets of the world. Uckfield: Naval & Military Press, cop. 2009. ISBN 978-1845749-12-5

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]