Salaria Kee

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSalaria Kee
Dades biogràfiques
Naixement 13 de juliol de 1913
Milledgeville
Mort 18 de maig de 1991 (77 anys)
Akron
Activitat professional
Arma/servei Brigades Internacionals i Infermeria
Batalles/guerres Guerra Civil Espanyola i Segona Guerra Mundial
Modifica dades a Wikidata

Salaria Kee, o Salaria Kea segons algunes fonts, (Milledgeville, 13 de juliol del 1917 - Akron, 18 de maig de 1990) fou una infermera estatunidenca afroamericana, de les dues úniques infermeres negres afro-americanes que formaren part de l'American Medical Brigade,[1] una associació nord-americana d'ajut sanitari que acompanyà el contingent nord-americà de les Brigades Internacionals durant la Guerra civil espanyola. Al mateix temps, fou una figura repetidament utilitzada en la propaganda exterior per mirar de demostrar el caràcter interracial i solidari de les Brigades Internacionals en el conflicte.

Els anys de formació[modifica]

Salaria restà orfe de molt jove i es crià amb els seus germans amb l'ajut de familiars i amics. Després de passar per la High School, decidí de fer-se infermera. Va ser rebutjada per tres escoles degut a la seva raça, però pogué entrar finalment a la Harlem Hospital School of Nursing de Nova York gràcies als contactes d'Eleanor Roosevelt. Sortí graduada el 1934 i començà a treballar com a Infermera en Cap a la Sala de malalts terminals del Sea View Hospital, dedicat al tractament de la tuberculosi.

Sensibilització social[modifica]

Sensibilitzada socialment i immersa en moviments esquerrans alarmats pels avenços del feixisme a Europa, però també religiosament perquè sentia vivament l'obligació moral i cristiana d'ajudar els qui patien,[2] el 1935 reuní un grup d'infermeres de Harlem amb l'objectiu de recollir i enviar material sanitari als etíops envaïts per la Itàlia de Benito Mussolini. Amb l'aixecament militar de Francisco Franco el juliol de 1936, que donà origen a la Guerra civil espanyola, Salaria, com molts altres antifeixistes afroamericans, mostrà el seu suport a la causa de la Segona República Espanyola.

Els seus intents per ingressar a la Creu Roja i ajudar la població d'Ohio víctima d'importants inundacions foren rebutjats un altre cop pel fet de la seva raça negra, però finalment aconseguí ser admesa al contingent de metges, infermeres i altres professionals sanitaris que l'American Medical Bureau enviava a Espanya en suport de les Brigades Internacionals.

La guerra d'Espanya[modifica]

Salaria sortí dels Estats Units el 27 de març del 1937, a bord del SS Paris, juntament amb altres 12 infermeres i un grup de metges dirigits pel cirurgià Edward K. Barsky. El seu primer destí a Espanya fou l'hospital instal·lat al Palau de Villa Paz, a Saelices, un poble de Castella-la Manxa.

A Espanya conegué el que es convertiria en el seu marit, un voluntari irlandès anomenat Patrick O'Reilly.

És poc coneguda la relació dels llocs on va exercir Salaria Kee durant el conflicte. Un dels llocs on es creu que va acompanyar els soldats ferits de les Brigades Internacionals fou l'antic col·legi marista de La Merced, ubicat a El Malecón de la ciutat de Múrcia que el 1935 es va convertir en la Facultat de Filosofia i Lletres i la Universitat de Múrcia en general i, posteriorment, amb l'inici de la Guerra Civil, en hospital de les Brigades Internacionals.

Posteriorment, Salaria Kee caigué en poder de les tropes franquistes, però en pogué fugir i sortí d'Espanya el 1938. Mentre durà el conflicte, participà en nombrosos actes de difusió i suport de la causa republicana als Estats Units. La seva figura i les fotografies de la seva tasca com a infermera amb els voluntaris internacionals s'utilitzaren a bastament en els memorials de l'Abraham Lincoln Brigade i fins i tot inspirà un conegut pamflet titulat A Negro nurse in republican Spain.[3]

El retorn[modifica]

De tornada a casa, Salaria gaudí d'una certa celebritat que utilitzaren per a donar suport a l'American Medical Bureau i a la causa de la República Espanyola als Estats Units. Fins al 1940 no es pogué reunir amb el seu marit degut a les dificultats que les autoritats d'immigració posaren per la seva condició d'immigrant. Finalment, John fou naturalitzat i participà amb l'Exèrcit dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial a Europa, en qualitat d'enginyer. Tot i estar la major part del conflicte vetada degut al seu passat polític, Salaria també va poder servir-hi finalment al Cos d'Infermeria. Després de la guerra, visqué i treballà com a infermera a Nova York, al costat del seu marit, fins als últims anys de la seva vida en què retornà al seu poble d'Akron, on morí finalment l'any 1991.

Referències[modifica]

  1. Ressenya d'un llibre sobre l'American Medical Brigade al diari The Volunteer
  2. En recordar la seva partença cap a Espanya, Salaria escrigué: [...] No podia seure i deixar que allò passés. Havia d'anar a ajudar, fins i tot jugant-m'hi la vida! Però havia d'ajudar. Aquell era el meu món, també! I no podia quedar-me quieta i que tothom fes el que volgués, per dolent que fos. Sóc infermera! Jo veia tots aquells soldats i totes aquelles persones a Espanya, aquells nens, sota les bombes... I ningú tenia cura d'ells... Dones, homes, tothom... I vaig seguir el mandat de Crist.
  3. El pamflet A Negro nurse in republican Spain

Enllaços externs[modifica]