Sally, Irene and Mary
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Edmund Goulding |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Cedric Gibons, Merrill Pye i Erté |
| Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
| Guió | Edmund Goulding, a partir de l'obra de Eddie Dowling i Cyrus Wood |
| Fotografia | John Arnold |
| Muntatge | Arthur Johns i Harold Young |
| Vestuari | Erté |
| Productora | MGM |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1925 |
| Durada | 58 min |
| Idioma original | anglès cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica i cinema mut |
| Lloc de la narració | Nova York |
      | |
Sally, Irene and Mary és una pel·lícula estatunidenca d'Edmund Goulding estrenada el 1925.
Argument[modifica]
Les tres són artistes, cada una amb un enfocament diferent respecte a la vida i l'amor. Sally vol riquesa i la té finalment amb Marcus. Mary intriga i conspira però acaba amb el bon jan de Jimmy. Irene deixa el lleial Charles pel pocavergonyes de Glen. Descobreix que tot el que ell vol és sexe; i la deixa entre llàgrimes. Torna amb Charles, preparat per casar-se, però els dos són atropellats per un tren.[1]
Repartiment[modifica]
- Constance Bennett: Sally
- Joan Crawford: Irene
- Sally O'Neil: Mary
- William Haines: Jimmy Dungan
- Henry Kolker: Marcus Morton
- Douglas Gilmore: Glen Nester
- Ray Howard: Charles Greenwood
- Kate Price: Sra. Dugan
- Aggie Herring: Sra. O'Brien
- Sam De Grasse: Oficial O'Dare
- Lillian Elliott: Sra. O'Dare
- Edna Mae Cooper: Maggie
Referències[modifica]
- ↑ «Sally, Irene and Mary». The New York Times.