Vés al contingut

Salé

Plantilla:Infotaula geografia políticaSalé
‫سلا‬ (ar)
ⵙⵍⴰ (tzm) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Monuments de Salé
Tipusgran ciutat i municipi del Marroc Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 34° 03′ 00″ N, 6° 49′ 00″ O / 34.05°N,6.81667°O / 34.05; -6.81667
Monarquia constitucionalMarroc
RegióRabat-Salé-Kenitra
Prefecturaprefectura de Salé Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població850.403 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Llars256.144 (2024) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Altitud116 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
setembre 1260Battle of Salé (en) Tradueix
1660Siege of Salé (en) Tradueix
27 novembre 1851Bombardment of Salé (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal11000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2MA-SAL Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvilledesale.ma Modifica el valor a Wikidata

Salé (àrab: سلا, Salā; amazic: ⵙⵍⴰ) és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 890.403 persones.[1] Està situada en la costa atlàntica, en la riba sud de la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la ciutat de Rabat.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica de la població[2]
Any Municipalitat Aglomeració
1912 19.000 46.000
1936 32.000 115.000
1952 47.000 203.000
1960 77.000 311.000
1971 159.000 545.000
1982 328.000 918.000
1994 580.000 1.337.000
2004 761.000 1.624.000
2005 780.000 1.655.000
2010 870.000 1.800.000
2014 890.403 1.781.740
Xifres : Abdellatif Fadloullah, Université de Rabat, Maroc[2]
Recensement général de la population et de l'habitat, Maroc
Població dels arrondissements de Salé
Arrondissement Població en 1994 Població en 2004 Població en 2014
Bab Lamrissa 114.120 140.383 174.934
Bettana 102.142 103.165 95.291
Hssaine 74.930 163.672 214.540
Layayda 83.777 118.233 153.361
Tabriquet 204.881 234.733 252.277

Salé forma, amb la vila de Rabat (incloent els municipis de Rabat, Touarga i Témara una aglomeració que, entre els censos de 2004 i 2014, ha passat de tenir 1.613.615 a 1.781.740.

Aglomeració de la regió de Rabat-Salé-Témara
Municipi Població en 2004 Població en 2014
Salé 760.186 890.403
Rabat 621.480 573.895
Touarga 6.452 3.932
Témara 225.497 313.510
Total 1.613.615 1.781.740

Història

[modifica]

Fou en origen una factoria romana anomenada Sala Colònia. La ciutat com a tal es va fundar en el segle x, quan la tribu amaziga dels Beni Ifran va fer d'ella la seva capital.[3] Vegeu Emirat de Tadla.

Al segle xi s'hi van instal·lar els Banu Ashara procedents de Shalla, a l'altre costat del riu, i van edificar palaus i hi van tenir una cort que va rivalitzar amb les taifes. Sota els almoràvits els Banu Ashara van conservar el prestigi. Van resistir als almohades cosa que va provocar la destrucció de les muralles i l'eliminació dels Banu Ashra els palaus dels quals foren confiscats.[4]

Es va desenvolupar després sota els almohades (segle xii) i els marínides (segle xiv), gràcies a la seva posició estratègica en la ruta que lligava a Fes i Marràqueix i gràcies al seu port, principal punt d'intercanvi marítim entre El Marroc i Europa. La fundació de Rabat no fou obstacle per conservar la seva importància.[5]

Gràcies a la seva gran mesquita, construïda entre 1163 i 1184, i a la seva madrassa (centre d'estudis islàmics) fou també un dels centres religiosos més importants del Marroc. El 1260 la ciutat fou saquejada pels castellans[6] i la població en part massacrada; entre els habitants fets esclaus hi havia el cadi, de la família Banu Ashara. El sultà marínida va anar en ajut de la ciutat i va fer restaurar les muralles que els almohades no havien tornat a aixecar.[7]

A l'altre costat del riu es trobava Salé la Nova, també anomenada Rabat, construïda a principis del segle xii sobre un antic fortí o ribat. A partir de 1610 arriben a ambdues ciutats diversos milers de refugiats moriscs expulsats d'Espanya, el que suposa un considerable augment de població i d'activitat de la ciutat.[8]

En 1627 Rabat i Salé es converteixen en una república independent, anomenada República de les Dues Ribes, dirigida per corsaris (els "pirates barbarescos" de les cròniques espanyoles) i dedicada fonamentalment a la pirateria. Entre 1637 i 1666 la ciutat fou un lloc important en la lluita entre la zàwiya d'al-Dila i sidi Muhàmmad al-Ayyaixí que havia estat reconegut a Salé i el Gharb (1641) i fou derrotat. Dila va exercir l'hegemonia fins al 1666. Salé va cridar a al-Khadir Ghaylan en contra de la zawiya i la història en aquest període és força agitada.[9]

En 1666 els alauites, dinastia que actualment regna al Marroc, van prendre Rabat i van acabar amb la república, encara que no van poder evitar que Salé mantingués certa activitat corsària fins a una data tan tardana com 1829. El 1844 i el 1851 fou bombardejada pels francesos. El 1912 s'establí el Protectorat francès del Marroc, amb Rabat com a capital. La fins llavors ciutat menor es converteix en una gran ciutat administrativa, i Salé quedà relegada, encara que es manté com a focus cultural i religiós davant de la seva veïna europeïtzada. El port de Salé va perdre tota la seva importància comercial, mantenint-se només com port pesquer. El 1957 s'inaugura el primer pont que uneix ambdues ciutats.

Persones notables

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Population légale d'après les résultats du RGPH 2014 sur le Bulletin officiel N° 6354». Arxivat de l'original el 26 de desembre 2018. [Consulta: 19 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Abdellatif Fadloullah, Université de Rabat, Maroc, « Explosion urbaine et maîtrise de la croissance des grandes agglomérations marocaines : le cas de la capitale », Université du Maine Le Mans (France)/CNRS (consultat 3 juliol 2013).
  3. Ibn Khaldun. Histoire des Berbères (en francès). Traducció: William Mac-Guckin de Slane. Alger: éditions Berti, 2003. ISBN 9782705336394. 
  4. «Les premiers habitants de la ville». Arxivat de l'original el 2018-03-06. [Consulta: 3 desembre 2016].
  5. Trudy Ring; Noelle Watson; Paul Schellinger Middle East and Africa: International Dictionary of Historic Places. Routledge, 5 març 2014, p. 617. ISBN 978-1-134-25986-1. 
  6. O'Callaghan, Joseph F. Alfonso X and the Cantigas De Santa Maria (en anglès). Brill, 1998, p. 101. ISBN 9789004110236. 
  7. Janet L. Abu-Lughod. Rabat: Urban Apartheid in Morocco. Princeton University Press, 14 juliol 2014, p. 57. ISBN 978-1-4008-5303-8. 
  8. «Les villes corsaires du Maghreb...». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 3 desembre 2016].
  9. Alan G. Jamieson. Lords of the Sea: A History of the Barbary Corsairs. Reaktion Books, 15 febrer 2013, p. 106. ISBN 978-1-86189-946-0. 

Bibliografia

[modifica]
  • J. Couste, Les grandes familes indigènes a Salé, Rabat, 1931.