Samuel Crompton

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSamuel Crompton
Samuel Crompton.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1753 Modifica el valor a Wikidata
Bolton (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1827 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Bolton (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBolton (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAnglesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióInventor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Crompton Samuel signature.jpg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 5805 Modifica el valor a Wikidata

Samuel Crompton (Firwood, Lancashire, 3 de desembre de 1753 – Bolton, 26 de juny de 1827), fou un inventor anglès.

Únic exemplar existent d'una Spinning-mule

Sent quasi un infant va perdre el seu pare, i amb la resta de la família es traslladà a Hall-in-the-Wood, on començà a educar-se en tan com li permetien els seus mitjans, mentre treballava en un teler per a guanyar-se la vida. Com que posseïa uns petits coneixements de la música aconseguí una plaça de violí en el teatre de Bolton, el que li'n va permetre estalviar una petita suma. Mentrestant no deixava de la mà el seu capital invent, el teler mecànic per a la fabricació de les mussolines, invent que porta a final abans de casar-se, ocorregut el 1780.

Com que restava mancat de mitjans per a proveir-se d'una patent, es posà en relació amb diversos fabricants, als qual facilità el disseny de la seva màquina, mitjan un pagament anual. La major part d'aquest més tard no volgueren reconèixer el seu compromís, aconseguint Crompton per tota retribució 1.500 pessetes.

L'ús del seu teler es va estendre ràpidament, i Crompton no parà d'introduir millores en ell, i encara que el 1801 havia, mercès a un préstec, va estendre la seva indústria muntant un petit taller, assolí els seus seixanta anys d'edat sense aconseguir la menor recompensa pel seu invent. Assetjat per la necessitat, presentà una memòria als poders públics, i el Parlament li votà un donatiu de 125.000 pessetes. I malgrat que aquesta escassa gratificació li durà ben poc, el pobre inventor no va poder treure ni un cèntim més, ni del Govern, ni dels fabricants, als que havia dotat amb un element de prosperitat i riquesa.

Bibliografia[modifica]