Samuel Crompton
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 desembre 1753 Bolton (Regne Unit) |
| Mort | 26 juny 1827 (73 anys) Bolton (Regne Unit) |
| Sepultura | St Peter's Church, Bolton (en)  Bolton (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | inventor |
| Instrument | Rap |
Signatura  | |
 | |
Samuel Crompton (Firwood, Lancashire, 3 de desembre de 1753 – Bolton, 26 de juny de 1827), va ser un inventor anglès i pioner de la indústria de la filatura.[1] A partir del treball de James Hargreaves i Richard Arkwright, va inventar la Spinning mule, una màquina que va revolucionar la indústria a tot el món.[2][3]
Biografia[modifica]
Samuel Crompton va néixer a 10 Firwood Fold, Bolton, Lancashire, fill de George i Betty Crompton (nascuda Elizabeth Holt de Turton). El seu pare era conserge al proper Hall i'th' Wood. Samuel tenia dues germanes petites. Quan era un nen va perdre el seu pare i va haver de contribuir als recursos familiars filant fil, amb la filadora de James Hargreaves.[4]
Les deficiències de la Jenny el van dur a idear alguna cosa millor, en la qual va treballar en secret durant cinc o sis anys. L'esforç va absorbir tot el seu temps lliure i diners, incloent-hi el que va guanyar tocant el violí al teatre Bolton. Sent quasi un infant va perdre el seu pare, i amb la resta de la família es traslladà a Hall-in-the-Wood, on començà a educar-se en tan com li permetien els seus mitjans, mentre treballava en un teler per a guanyar-se la vida. Com que posseïa uns petits coneixements de la música aconseguí una plaça de violí en el teatre de Bolton, cosa que li va permetre estalviar una petita suma. Mentrestant no deixava de la mà el seu capital invent, el teler mecànic per a la fabricació de les mussolines.
El 16 de febrer de 1780 a l'església parroquial de Bolton, Crompton es va casar amb Mary Pimlott (o Pimbley). Van tenir vuit fills, inclòs George Crompton (nascut el 8 de gener de 1781), que va seguir en el negoci familiar.
Spinning mule[modifica]
Cap al 1779, Samuel Crompton va aconseguir produir una mule-jenny, una màquina que filava fil adequat per a la fabricació de mussolina.[5] Era coneguda com la roda de mussolina o Hall i'th' Woodwheel,[6] pel nom de la casa on vivien ell i la seva família.[7] La mula-jenny més tard va ser coneguda com la Spinning mule. Hi havia una gran demanda pel fil que Crompton feia a Hall i'th' Wood però no tenia els mitjans per treure una patent. La indiscreció dels seus mètodes va obligar a Crompton a triar entre destruir la seva màquina o fer-la pública. Va adoptar aquesta darrera alternativa després de les promeses de diversos fabricants de pagar-li per l'ús de la mula, però tot el que va rebre va ser unes 60 lliures.[5] Després va reprendre a filar pel seu compte, però amb un èxit relatiu.
La jenny-mule retorçava els blens utilitzant rodets a la manera del marc d'Arkwright, mentre que el carro del cargol es movia cap endavant i cap enrere 54 polzades per estirar el fil, i després per reunir-lo en els fusos giratoris a la manera de Hargreaves Jenny.[8] La importància de la mula era que podia filar el fil millor del que es podia fer a mà, la qual cosa conduïa a un fil cada vegada més fi. El fil gruixut (40) es venia a 14 xílings per lliura, mentre que el filat (80) es venia a 42 xílings la lliura.[9]
Com que la mula no estava patentada, altres aviat la van fabricar. La màquina es va construir en ferro, es va aplicar energia per ajudar el moviment cap a dins el 1790[5] i el 1834 era totalment automàtica.[10] Una enquesta de 1812 va mostrar que hi havia entre 4 i 5 milions de fusos de mula en ús. Crompton no va rebre drets d’autor pel seu invent.[11][12] L'ús del seu teler es va estendre ràpidament, i Crompton no parà d'introduir millores en ell, i encara que el 1801 havia, mercès a un préstec, va estendre la seva indústria muntant un petit taller, assolí els seus seixanta anys sense aconseguir la menor recompensa pel seu invent.
El 1800, es va recaptar una suma de 500 lliures al seu benefici mitjançant subscripció, i quan el 1809, Edmund Cartwright, l'inventor del teler mecànic, va obtenir 10.000 lliures al parlament, Crompton es va decidir a sol·licitar una subvenció. El 1811, va recórrer els districtes de fabricació de Lancashire i Escòcia per recollir proves que mostressin fins a quin punt s'estava utilitzant la seva mula, i el 1812 el parlament li va atorgar 5.000 lliures.[12] Amb l'ajuda d'aquests diners, Crompton va iniciar un negoci com a blanquejador i després com a comerciant de cotó i filador, però sense èxit. El 1824, alguns amics i membres (incloent Isaac i Benjamin Dobson, Benjamin Hick, John Kennedy i Peter Rothwell) del club de "prosecució" de Bolton's Black Horse, li van comprar una anualitat de 63 lliures sense que ell ho sabés.[13]
Crompton va morir a la seva casa de King Street, Bolton, el 26 de juny de 1827, i va ser enterrat a l'església parroquial de St Peter's.[14]
Referències[modifica]
- ↑ «Samuel Crompton, the inventor of the spinning mule: a brief survey of his life and work, with which is incorporated a short history of Messrs. Dobson & Barlow in SearchWorks». [Consulta: 30 gener 2017].
- ↑ Timmins, 1996, p. 21,24.
- ↑ Jackson, Tim. The Fashion Handbook. Routledge, 4 Maig 2006. ASIN 0415255805.
- ↑ Baines, 1835, p. 159.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Baines, 1835, p. 199.
- ↑ Baines, 1835, p. 202.
- ↑ «Samuel Crompton 1753 - 1827». [Consulta: 21 abril 2008].
- ↑ Baines, 1835, p. 198.
- ↑ Baines, 1835, p. 201.
- ↑ Baines, 1835, p. 207.
- ↑ «Crompton, Samuel, 1753–1827.». [Consulta: 30 gener 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ 12,0 12,1 Baines, 1835, p. 203.
- ↑ Collingwood. «Black Horse Hotel, Blackhorse Street». Lost Pubs of Bolton. Blogger. [Consulta: 10 març 2015].
- ↑ «Manchester Engineers and Inventors». Arxivat de l'original el 3 agost 2010. [Consulta: 21 abril 2008].
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 16, pàg. 451. (ISBN 84-239-4516-2)
- French, Gilbert J.. The Life and Times of Samuel Crompton, Inventor of the Spinning Machine Called the Mule. Londres: Simpkin, Marshall, and Company, 1859.
- Daniels, George William. The Early English Cotton Industry: With Some Unpublished Letters of Samuel Crompton. Londres: Longmans, Green, and Company, 1929.- contains a photograph of a statue of Crompton
- .
- . ISBN 1-871236-41-X.