San-Antonio (sèrie)
| Tipus | sèrie de novel·les  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Frédéric Dard |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la policíaca |
San-Antonio és una sèrie de novel·les detectivesques composta per Frédéric Dard sota el pseudònim de San-Antonio, el nom del comissari protagonista de la sèrie. Compta amb 175 obres publicades des del 1949 fins al 2001.
Singularitat[modifica]
Des del començament, els San-Antonio es distingien de les altres novel·les detectivesques de Dard per la desinvolutra de l'heroi-narrador, per l'ús de l'argot i pel recurs de l'humor.
«He cursat els estudis -digué Frédéric Dard- amb un vocabulari de 300 mots. Tots els altres els he inventat.»[1] L'aspecte fonamental de la sèrie[2] és, en efecte, una llengua viva, truculenta, increïblement inventiva.[3] Tot de neologismes, joc de paraules, catacresis,[4] distorsions, vulgarismes, anglicismes i sens dubte, mots d'invenció pròpia, es calcula que entre els 11.534.212 mots escrits per l'escriptor, 10.000 en serien nous.[5] Paradoxes, metàfores inesperades, una llengua formosa i rica plena d'argot quotidià, amb regionalismes, aforismes, sinècdoques, una sintaxi variada[4] i un lèxic ric. Aquesta és una de les claus de l'èxit de la sèrie.
De seguida van començar a aparèixer personatges secundaris, ben definits, dels quals cal destacar en Pinaud i sobretot en Bérurier. Amb llur impulsió, aquestes nvoel·les detectivesques ben estructurades, evolucionen de mica en mica envers un segon grau més pronunciat, envers una paròdia fresca i lleugera que acaba per obrir-se en un país poblat d'un nombre incalculabe de personatges secundaris.
En una sèrie en què, al llarg de cinc dècades, la broma alegre i les exageracions hilarants acaben per agafar el relleu, la tendresa i la profunda humanitat de Frédéric Dard, però, hi mantenen llur presència.[3]
Adaptacions cinematogràfiques[modifica]
Diverses pel·lícules han estat inspirades en algunes obres d'aquesta sèrie:
- Commissaire San-Antonio o Sale temps pour les mouches de Guy Lefranc, adaptada de Messieurs les hommes (n.16, 1955). Pel·lícula publicada el 1966.
- Béru et ces dames de Guy Lefranc, publicada el 1968
- San-Antonio ne pense qu'à ça de Joël Séria, publicada el 1981
- San-Antonio de Frédéric Auburtin, publicada el 2004
Referències[modifica]
- ↑ «Biografia», Frédéric Dard Arxivat 2012-01-12 a Wayback Machine..
- ↑ Claude Mesplède (dir.), Dictionnaire des littératures policières, Joseph K., Plantilla:T.II, p. 709.
- ↑ 3,0 3,1 Dictionnaire des littératures policières, Plantilla:T.I, p. 534.
- ↑ 4,0 4,1 Jérôme Garcin, San-Antonio, priez pour Dard ! le nouvel Observateur.
- ↑ Louis Bourgeois, Frédéric Dard : qui suis-je, Lyon, La Manufacture, 1985, p. 83. El Dictionnaire San-Antonio compta amb 15.000 entrades (mots usuals, mots eròtics, topònims i noms propis). Serge Le Doran, Frédéric Pelloud, Philippe Rosé, Dictionnaire San-Antonio, p. 7.