San Pancrazio

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
San Pancrazio
Q12 Gianicolense - S. Pancrazio 1.JPG
Dades bàsiques
Tipus església
Començament segle VI
Ubicació
Estat Itàlia
Regió Laci
Ciutats metropolitanes Ciutat metropolitana de Roma Capital
Ciutat Roma

41° 53′ 06″ N, 12° 27′ 14″ E / 41.885°N,12.453888888889°E / 41.885; 12.453888888889
Diòcesi Bisbat de Roma
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

San Pancrazio és una basílica menor del turó de Janícul, a Roma. Té un títol cardenalici associat i el segle XVII va ser confiada als Carmelites descalços.

La basílica fou construïda per voluntat del Papa Símmac (498-514)[1] a l'indret on Pancraç de Roma va morir màrtir als 14 anys, el 12 de maig del 304, durant el regne de Dioclecià, que va protagonitzar diverses persecucions als cristians. De fet, a l'església hi ha dues entrades molt estretes a les catacumbes, que donen testimoni de les dificultats de la vida dels cristians. A la primera meitat del segle VII, durant el pontificat del papa Onori I, la basílica va ser completament reconstruïda a fi que el sepulcre de sant Pancraç quedés exactament a sota de l'altar major.[2]

Referències[modifica]

  1. Liber Pontificalis I, 262: «En aquest moment es va fer la basílica de Sant Pancraç, que també va tenir un arc de plata, amb un pes de 15 lliures»
  2. Liber Pontificalis I, 324.