Sant Andreu de Casau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Andreu de Casau
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XII, XVII
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.112 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaCasau (Aran) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. dera Glèisa, Casau
 42° 42′ 23″ N, 0° 47′ 11″ E / 42.706487°N,0.786446°E / 42.706487; 0.786446Coord.: 42° 42′ 23″ N, 0° 47′ 11″ E / 42.706487°N,0.786446°E / 42.706487; 0.786446
IPA
IdentificadorIPAC: 4714

Sant Andreu de Casau és una església del poble de Casau al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

És una església d'origen romànic amb nombrosos afegits arquitectònics posteriors; actualment només s'observa una nau amb un empostissat de fusta recent. A la paret W hi ha un òcul inserit en una pedra quadrada amb la inscripció de l'any 1614; a l'angle de NE hi ha una sagristia afegida del segle xviii. La portalada, a Sud, és d'arc apuntat amb columnata en degradació; a la dovella hi ha un Sant Crist crucificat esculpit en una pedra. Aquesta portalada recorda la de Sant Joan d'Arties i és porxada. A l'extrem de llevant hi ha adossat el campanar on hi ha embegut l' absis a la planta baixa. El campanar és de planta quadrada,té tres pisos; a la planta baixa hi ha embegut l'absis de l'església. Per l'exterior s'observa com a únic element decoratiu un fris que separa el segon del tercer pis; és possible que el tercer pis,de grans finestrals on s'ubiquen les campanes sigui posterior a la resta Al mur de migdia del campanar hi ha una llosa encastada amb inscripció de motius alfabètics. A l'interior de l'església presenta arc triomfal en volta circular.[1]

Sota el cor hi ha la imatge de la Mare de Déu del Casau, de fusta policromada, del segle xiii, romànic, de transició al gòtic.[1]

Hi ha una pica baptismal de pedra formada per un vas, un tirant i una base, d'origen romànic. La presència de motius iconogràfics representant combinacions d'escenes figuratives i simbòliques la fa propera a les piques d'Escunhau i Gausac. En aquest cap, els elements esculpits fan referència a la regeneració i immortalitat de l'ànima a través del sagrament del baptisme (peixos, lleons, paons, rosassa de sis puntes...); aquests elements són recollits de la tradició paleocristiana. La tipologia formal d'aquesta pica recorda les de Betlan i Montcorbau.[1]

També s'hi troba una pica beneitera monolítica de marbre de 65 cm d'amplada i 37 d'alçada, encastada a la paret. La part exterior, plana, està decorada amb una màscara a l'angle dret de la boca de la qual en surt una cinta vegetal ondulant amb fulles i flors.[1]

A l'altar major hi ha el Retaule amb escenes de la Passió, emmarcades sense ordre. Realitzat al segle XVII-XVIII.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu de Casau
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Sant Andreu de Casau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2016].