Sant Ildefons (monestir de l'Escorial)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaSant Ildefons

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco Modifica el valor a Wikidata
Creació1609
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida222 (alçària) × 105 (amplada) cm
Col·leccióMonestir de l'Escorial (San Lorenzo de El Escorial) Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Sant Ildefons és un quadre d'El Greco. Consta amb el número 275 en el catàleg d'obres fet per l'especialista Harold Wethey. Actualment es conserva al Monestir de l'Escorial

Aquesta pintura és el pendant del Sant Pere (Monestir de l'Escorial). Aquestes dues obres no apareixen citades a la descripció del Monestir, realitzada pel pare Francisco de los Santos l'any 1657, però sí que ho són a l'inventari de l'any 1698. Per tant, ambdós llenços degueren entrar a l'Escorial entre les dues dates esmentades.[1]

Amb aquest llenç i el seu pendant, El Greco inicia la seva etapa final, després de la fase de les pintures del Retaules d'Illescas. En aquesta nova etapa prevalen el cànon allargat, la deformació, un major barroquisme i una inusitada llibertat pictòrica. La indumentària esdevé valuosa per si mateixa, al marge de la seva funció representativa. El dibuix, tot i ésser perfecte, és superat pel color i per la qualitat de les textures.[2]

Anàlisi[modifica]

Oli sobre llenç; 222 x 105 cm.; circa 1608; Monestir d'El Escorial, Comunitat de Madrid.

Aquesta obra va ser retallada en la part superior, i potser també lateralment. Per tant, la forma corba superior del llenç es veu interrompuda. La casulla groga i daurada amb folre rosat contrasta amb l'alba i amb el mantell de color verd viu, al mig del bàcul pastoral [3]

Aquest llenç sembla més contingut que el seu pendant –Sant Pere– degut en part a que la vestimenta de Sant Ildefons exigeix major precisió representativa. Tanmateix, la forma de representar la part superior del bàcul pastoral, el celatge i els brocats, és comparable a la del la peça esmentada. Nogensmenys, mentre el cap de Sant Pere s'alçava desafiant, aquí el rostre de Sant Ildefons s'inclina meditativament, tot i que mostra idèntica fermesa de carácter.[4]

Procedència[modifica]

  • Església de San Vicente, Toledo (fins circa 1660)

Referències[modifica]

  1. «A description of the Royal Palace, and Monastery of St. Laurence, called the Escurial ; and of the Chapel Royal of... (1760) - Francisco de los Santos (Jer.), 1617-1699» (en anglès). Biblioteca Digital Comunidad de Madrid. [Consulta: 17 abril 2020].
  2. Gudiol, José. op. cit., p. 235-236. 
  3. Wethey, Harold E. op. cit., p. 157. 
  4. Gudiol, José. op. cit., p. 236. 

Bibliografia[modifica]

  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II); Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
  • Cossío, Manuel Bartolomé; El Greco de Cossío; Lecturas Hispánicas; Zaragoza-2016; ISBN 978 1539 832690.
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1.