Sant Jaume de Nyer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Sant Jaume de Nyer
1405.Nyer.jpg
L'església, des de ponent
Dades
Tipus Església parroquial
Característica
Estil arquitectònic Arquitectura romànica
Altitud 719,2 msnm
Ubicació geogràfica
Conflent
Localització Nyer
Monument històric inventariat
Data 6 maig 1965
Identificador PA00104054
Modifica les dades a Wikidata

Sant Jaume de Nyer és l'església parroquial del poble nord-català de Nyer, a la comarca del Conflent.

Està situada[1] en el nucli urbà, a la part baixa i occidental del poble, a prop de la Ribera de Mentet.

Història[modifica]

Capçalera de l'església

El 1163 aparegué citada en una butlla del papa Alexandre III com a propietat de l'abadia de Sant Martí del Canigó. El 1714 n'eren sufragànies les petites esglesioles veïnes de Sant Just i Sant Pastor d'En, Sant Fruitós de Marians i Santa Eugènia de Soanyes. Tomàs de Banyuls, senyor de Nyer, hi fundà el 1625 la confraria de la capella de la Verge; quan morí, al 15 de maig del 1627, fou enterrat a l'església.

Arquitectura[modifica]

Detall de la portalada romànica

És d'estil romànic, possiblement del segle XI, ampliada al segle XVII. Consta d'una única nau, acabada en un absis semicircular, i d'unes petites capelles laterals, d'obra molt posterior. La coberta de la nau és de volta de canó reforçada per arcs torals, mentre que la de l'absis és de quart d'esfera. A la façana meridional, com és habitual en el romànic, hi ha el portal d'entrada, de marbre blanc amb tres arcs de mig punt en degradació, decorat amb un fris en dents d'engranatge. El campanar, de torre quadrada, és més modern, del XIX.

Mobiliari[modifica]

De la seva decoració interior, en destaquen els retaules dels sants Cosme i Damià, del segle XVI, el de Sant Roc, del XVII, i el de l'altar major, datat el 1722, i dues marededéus dels segles XIII (una d'elles, procedent de l'església d'En) i XVII. També s'hi poden contemplar una Adoració dels Mags (1739) i un canelobre del segle xiv en ferro forjat. El 1965[2] havia havia estat declarada monument històric de França.

Bibliografia[modifica]

  • Badia i Homs, Joan. «Nyer: Sant Jaume de Nyer». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 545-546 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 
  • Becat, Joan. «101 - Nyer». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya II: D-O. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 2000. ISBN 9788439350217. 
  • Gavín, Josep M. «Conf 93. Sant Jaume de Nyer». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Nyer». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

  1. Sant Jaume de Nyer en els ortofotomapes de l'IGN
  2. Fitxa i fotografia a la base de monuments històrics francesos Mérimée

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jaume de Nyer Modifica l'enllaç a Wikidata