Sant Jeroni (Montserrat)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sant Jeroni (el Bruc))
Infotaula de geografia físicaSant Jeroni
Imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Part dellista dels 100 cims de la FEEC, cim essencial Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc natural de Montserrat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMarganell (Bages) i el Bruc (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 36′ 19″ N, 1° 48′ 41″ E / 41.6053835626°N,1.8115045409°E / 41.6053835626; 1.8115045409
SerraladaMontserrat Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud1.237 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència706 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament48,7 km Modifica el valor a Wikidata
Materialconglomerat Modifica el valor a Wikidata

Sant Jeroni és el cim culminant de la muntanya de Montserrat, amb una alçada de 1.236[1] metres. El cim de Sant Jeroni és a la confluència dels límits dels termes municipals del Bruc a l'Anoia i de Marganell al Bages.

Prop del cim hi havia una ermita (després reconvertida en restaurant), una capella (encara dempeus) i l'estació superior del Funicular Aeri de Sant Jeroni, avui tancat, al Mirador del Moro.

Mirador del cim de Sant Jeroni als anys 1920

Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 280115001)

És considerat el cim més alt (el "sostre") de les comarques del Bages i l'Anoia.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.[2]

Determinació de la longitud del metre[modifica]

Aquest cim va formar part de la colla de vèrtexs on es van prendre dades i s'hi van fer triangulacions, a finals del Segle XVIII, per mesurar amb precisió el meridià tetrrestre que passa per Dunkerque, París i Barcelona. El senyal per triangular es va bastir enmig de la porta de la capella. Això va permetre determinar la longitud del metre.[3]

Accés[modifica]

Cal deixar el cotxe al Monestir de Montserrat i enfilar fins a la Plaça de Santa Anna per les escales dels Pobres i el Pas dels Francesos, seguint l'itinerari del Cavall Bernat. A la cruïlla de la plaça, seguim recte pel Camí Vell de Sant Jeroni fins a la característica Panxa del Bisbe. Arribats a aquest punt, ja haurem pujat més de 500 esglaons. Baixem al Pla dels Ocells i seguim recte pel camí principal, deixant els trencalls que surten a dreta i esquerra (senyalitzat). Entrem al frondós bosc del Torrent de Santa Maria i avancem ignorant els corriols que surten a la dreta vers al Cavall Bernat i El Cap de Mort. Arribarem a la confluència amb el camí Nou de Sant Jeroni (pavimentat), que puja des de les Gorres. Seguim pujant pel camí principal amb algun tram d'escales, fins a l'ermita de Sant Jeroni. En aquest punt el camí fa un tomb a l'esquerra i, finalment, gira a la dreta en direcció nord. Arribem al cim de Sant Jeroni després d'una pujada forta amb escales i barana. Tornem al vehicle pel mateix camí.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
  2. ↑ «Repte 100 cims». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de març 2019. [Consulta: 3 febrer 2018].
  3. ↑ Moreu-Rey, Enric. El naixement del metre. Mallorca: Raixa, 1956. 
  4. ↑ Balcells i Badia, David, 2014. Montserrat: 50 indrets amb encant. Valls: Cossetània Edicions. Col·lecció Khroma, 12. ISBN 9788490342084. Pàg. 24.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jeroni
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Jeroni_(Montserrat)&oldid=31872912»