L'actual església de Llorac fou bastida aprofitant elements i estructures de l'antiga església romànica. És de nau única i absis semicircular amb coberta amb volta de canó. La façana, molt senzilla, presenta una portada simple amb un petit rosetó que ha perdut el vitrall, i frontó de coronament. El campanar de planta quadrada està coberta a quatre vessants. La façana estava arrebossada i conserva un plafó amb una inscripció o una imatge segurament mutilada durant la Guerra Civil.[1]
La parròquia de Sant Joan de Llorac apareix documentada el segle XII. El 1164, el Papa Anastasi IV insta que retorni a l'arquebisbat de Tarragona. No obstant això, el bisbe de Vic Galceran Çacosta hi fa visites pastorals el 1331 i 1339.[2]
↑«Sant Joan de Llorac». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
↑Español Bertran, Francesca. L'arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra tarragonina. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1991, p. 171 i 172. ISBN 84-604-0615-6.
