El conjunt, sobretot per l'aparell, regular i amb carreus ben treballat, té l'aspecte d'una església del segle xii. Documentada almenys des del 1280 com a tal església, apareix sota la forma de Bescurç; el 1314 torna a ser esmentada, ara com a Besturç.
Església d'una nau i absis semicircular, més l'afegit d'una capella al mur sud. Absis amb finestra. A ponent, portal format per un arc de mig punt amb dovelles que formen una arquivolta (pintat blau cel). Damunt hi ha un ull de bou esqueixat. Campanar de cadireta de dos ulls de mig punt. Murs de carreus de pedra i coberta de llosa del país i teula àrab.[2] La finestra rodona del damunt de la porta és un ull de bou, que, tot i no perdre la senzillesa de la resta de l'església, té alguns detalls més interessants, com la manera com és fet l'interior de l'ull de bou. Corona la façana occidental un campanar d'espadanya de dos ulls, també ben proporcionat respecte de la resta de la construcció.
↑«Sant Julià de Basturs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2017].
