Vés al contingut

Sant Martí de Solamal

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Martí de Solamal
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud396 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Vall de Bianya (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Martí del Clot Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 13′ 14″ N, 2° 25′ 34″ E / 42.22069°N,2.42604°E / 42.22069; 2.42604
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC10986 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Sant Pere Despuig) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Sant Martí de Solamal és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]
Església amb un hort de Sant Martí de Solamal entre 1890 i 1923

És una església romànica d'una sola nau amb absis semicircular amb modificacions posteriors que desfiguren l'estructura primitiva. L'absis, a llevant, presenta un fris sostingut per mènsules. El campanar, que devia haver estat d'espadanya, es convertí en torre quadrada al segle xviii.[1]

Història

[modifica]

La primera referència documental coneguda sobre aquest temple data de l'any 979, quan és citat com a "Sancti Martino... in valle biannia" en el testament fet per Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona. El topònim del lloc, unit al del titular de l'església, es transformarà després en "Solamal" (1168), "Solermal" (1358), "Solamala" (1362), "Solo malo" (1364) i, de nou "Solamal" (1582). A vegades, l'església és encara actualment citada com a Sant Martí de Bianya, per bé que el nom habitual és el de Sant Martí de Solamal.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Sant Martí de Solamal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2016].