Sant Mauri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Mauri
Naixement Maurus
Rosselló
Commemoració en Església Catòlica Romana, a Catalunya
Festivitat 15 de gener
Fets destacables Sant llegendari, creat a partir de la figura real de sant Maur abat
Iconografia hàbit benedictí (negre)
Patronatge Calderers; invocat contra el dolor i la llomadura, i contra els sorolls
Modifica dades a Wikidata

Sant Mauri és un dels noms que va adoptar en català Sant Maur abat, benedictí del segle VI. Amb el temps, va desenvolupar-se una tradició catalana que, de fet, va donar lloc a un sant llegendari alternatiu, els fets de la vida del qual no tenien res a veure amb la de la persona original.[1] En tot cas, mai no va arribar a constituir-se com una personalitat diferent, sinó que va conservar el nom, el dia de la festivitat i la base històrica per anar, només, afegint-hi detalls folklòrics.

Llegenda rossellonesa[modifica | modifica el codi]

La llegenda catalana, recollida per Joan Amades, el fa fill del Rosselló, on va viure fins que va anar al Principat de Catalunya. Va fundar nombrosos monestirs i convents a ambdós cantons del Pirineu. De jove va ser home de mar, pescador o mariner, i sabia guarir el mal del trencament amb oli de fel de peix. També guaria el dolor i la llomadura. Per això havia estat molt venerat entre els hortolans, els quals es passaven el dia treballant la terra amb l'esquena doblegada.

També havien tingut Sant Mauri com a patró els calderers, ja que, segons una vella tradició de l'ofici, aquest sant havia estat calderer. Per efecte d'un do diví, Sant Mauri picava l'aram de les calderes sense fer gens de soroll. Per això la gent que vivia prop d'algun calderer l'invocava perquè li fes suportable i poc molest el soroll que feia el seu veí.

La gent també acudia a aquest sant perquè l'alliberés de tota mena de sorolls pesats i enutjosos. Hom recomanava que el dia de la festivitat del sant (15 de gener, data de la festa de Sant Maure abat) es portés un ciri a sant Mauri perquè alliberés els ciutadans, especialment els barcelonins, dels sorolls que els mortifiquen.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Aquest procés de duplicació de personalitats no era estrany a l'Edat mitjana, on les tradicions de nombrosos sants van donar lloc a "duplicats" diferenciats del sant, per confusió o per interessos locals: en són exemples sant Medir de Barcelona i sant Emeteri, sant Lleïr i Lliceri, sant Anastasi de Lleida, Sever de Barcelona i Sever de Ravenna, Genís de Roma i Genís d'Arle, etc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fets i costums dia a dia segons Joan Amades. butlletí nº. 37 (hivern-gener)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Per a dades sobre el sant original a partir del qual s'ha creat la duplicació, vegeu: Maur abat