Sant Miquel de Granyena
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Primera menció escrita | 1279 | |||
| Construcció | XII-XIII, XVII-XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 362 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Granyena de les Garrigues | |||
| Localització | C. del Portal | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 13 juliol 2007 | |||
| Id. IPAC | 13989 | |||
Sant Miquel de Granyena, antiga església parroquial, desafectada, és situada a l'extrem sud del nucli urbá de Granyena, prop de l'actual església parroquial.[1]
Història[modifica]
El primer esment escrit es troba en les dècimes papals de l'any 1279, en què apareix el «capellano de Graynela et de Cogul». En la visita pastoral del 1361 es fa referència a l'altar major de «beati Michael» i al fet que Granyena era sufragània de la parròquia de Castelldans. L'actual parròquia és un edifici bastit entre el 1663 i el 1800, moment en què es desafectà la primitiva església, avui dia molt malmesa pels usos que ha tingut, ja que han alterat notablement la seva estructura i fesomia originals. Actualment l'edifici es troba dividit per revoltons i envans. Fou destinada a habitatge unifamiliar i magatzem i avui pertany a l'ajuntament per donació de la propietat particular.[2]
Arquitectura[modifica]
Tot i l'alteració considerable de l'edifici per les reformes patides ja d'antic, conserva part de la seva estructura altmedieval perfectament recognoscible sota les transformacions que s'iniciaren ja en època gòtica, en afegir-hi dues capelles cobertes amb voltes de creueria amb restes de policromia al costat sud. Edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, reforçada amb arcs torals que arrenquen de grosses impostes graonades. Probablement, capçada a llevant per un absis semicircular que fou substituït per un tram de nau quan l'església va ser reformada i se'n capgirà l'orientació, moment en què s'obrí la nova porta a la façana de llevant. Posteriorment encara s'obrí una altra porta molt matussera a la façana nord quan l'església ja era desafectada. L'edifici es bastí damunt una cinglera i encara s'observa el sòl natural de pedra. La porta original es conserva a la façana nord, paredada, feta a partir d'un arc de mig punt emfatitzat per una arquivolta motllurada en punta de diamant, sostinguda per dues pilastres adossades, els capitells de les quals presenten decoració vegetal estilitzada que segueix pel fris de la imposta. En aquesta façana es conserva una senzilla fornícula que devia contenir una imatge del patró Sant Miquel, que avui dia es conserva al Museu Diocesà de Lleida. L'aparell és de carreus escodats, disposats molt acuradament. Per la tecnologia constructiva de l'edifici com l'estructura de la porta, l'obra es pot datar a la fi del segle xiii, en el moment d'esgotament dels llenguatges formals romànics. Presenta fortes semblances amb l'església de Sant Salvador de Torrebesses.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Sant Miquel de Granyena». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 setembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Eritja i Ciuró, Xavier; Adell i Gisbert, Joan-Albert. «Sant Miquel de Granyena». A: El Segrià Les Garrigues El Pla d'Urgell La Segarra L'Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 268 (Catalunya romànica, XXIV). ISBN 84-412-2513-3.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Miquel de Granyena |
Esquerda i Ribes, Pere. Fites en el temps L'església vella de Sant Miquel de Granyena de les Garrigues. Editorial Fonoll, 2008, p. 69-81. ISBN 9788493605292.