Sant Pere Sacama

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Pere Sacama
Imatge
Vista frontal de Sant Pere Sacama des dels rocs on s'alçava el castell de Sacama (Olesa de Montserrat)
Dades
TipusEremitori i castell Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita966
Característiques
Estat d'úsrestaurat
Estil arquitectònicromànic
Materialpedra
Altitud469 m
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaOlesa de Montserrat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTuró de Sant Pere
 41° 34′ 01″ N, 1° 54′ 43″ E / 41.56689°N,1.91207°E / 41.56689; 1.91207Coord.: 41° 34′ 01″ N, 1° 54′ 43″ E / 41.56689°N,1.91207°E / 41.56689; 1.91207
Bé d'Interès Cultural
Data8 novembre 1988
IdentificadorRI-51-0005569
Bé Cultural d'Interès Nacional
Identificador1129-MH
IPAC1247
Conservació i restauració
1750 ca. Reforma de la volta de la nau
1985-86 Restauració integral
1999-2001 Intervencions arqueològiques
Activitat
Categoriacapella
DiòcesiSant Feliu de Llobregat
Festivitat29 de juny

Sant Pere Sacama (segles X-XI) és una capella dedicada a Sant Pere apòstol, construïda sobre uns rocs a l'extrem nord-est del terme municipal d'Olesa de Montserrat, en un punt culminant de la serra que separa el Baix Llobregat del Vallès Occidental. Formava part del castell de Sacama (segles X - XII), del qual només queden, entre roques, trossos de paret de pedres col·locades en forma d'espiga (opus spicatum). Per arribar-hi es pren la carretera B-120 d'Olesa a Viladecavalls i Terrassa, la carretera que va a Viladecavalls i Terrassa. Després de travessar el torrent de Sant Pere, i un xic abans de les Ribes Blaves, s'ha de girar en direcció nord-oest per una pista forestal que porta fins al peu de l'ermita. S'hi pot accedir amb cotxe.

Història[modifica]

L'ermita de Sant Pere Sacama era l'antiga capella del castell de Sacama (o de Cama), conegut des del 963. El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n'adquirí el domini total per compra el 1261. Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama, fusionada al segle següent amb Olesa de Montserrat.

Just a sota de la capella hi havia el mas de Sant Pere, reedificat l'any 1637 i enderrocat a finals dels anys setanta del segle xx.

La capella posseïa un retaule barroc amb la imatge central de Sant Pere flanquejada per les imatges de Santa Llúcia i Santa Oliva, patrona d'Olesa. Aquest retaule estava separat de la paret l'absis insinuant una girola, espai que s'utilitzava com a sagristia. Es té constància que en aquest espai encara es conservava un antic retaule gòtic.

Amb l'esclat de la guerra civil espanyola aquests retaules van ser cremats.

Arquitectura[modifica]

És una capella d'una sola nau amb absis semicircular llombard i campanar en forma de cadireta. L'absis és el que resta de l'antiga capella romànica, construïda entre els anys 963 i 966, sobre les restes d'un primitiu oratori visigòtic. Presenta un aspecte magnífic, amb una obra de pedra molt neta (amb filades horitzontals regulars), arcuacions llombardes i una petita finestra central de mig punt i de doble esplandit. La resta de la nau, també d'aspecte apreciable, és fruit d'una reconstrucció posterior. La teulada és de teula a doble vessant. A la façana lateral de la dreta hi ha una finestra de forma circular de petites dimensions. La porta mira a ponent i és adovellada.

Restauració[modifica]

Durant els anys 1985 i 1986 es dugué a terme la darrera restauració de la capella per part del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. En el transcurs d'aquests treballs es van descobrir dues petites fornícules a banda i banda de la finestra central de l'absis en les quals es conservaven fragments de pintura mural romànica.

Intervencions arqueològiques[modifica]

Vista general de la masia i ermita de Sant Pere Sacama l'any 1915

Les intervencions arqueològiques efectuades tant a l'exterior (1979-1980 i 1985) com a l'interior(1999-2001) de l'ermita han provat la presència d'un jaciment d'època ibèrica del segle II aC, així com de les restes d'un habitatge catalogat com a carolingi i d'una necròpolis d'època medieval (segles XIV-XV).

En la campanya arqueològica duta a terme a l'interior de la capella l'any 1999 es van localitzar un total de set enterraments. [cal citació]

Castell de Sant Pere Sacama[modifica]

Les restes arqueològiques de Sant Pere Sacama conegudes com “el Castell de Sant Pere Sacama” consten de la construcció defensiva, el castell pròpiament dit, la capella, i dos masos -un, adossat al castell i l'altre, al costat de les restes ibèriques. El castell construït en l'època carolíngia era de dimensions reduïdes, amb capacitat per a deu soldats a tot estirar. Estava format per tres habitacions, la torre, un petit pati d'armes i la ferreria. Més tard es va construir l'estable. Al mas de Sant Pere, sota la capella, hi vivia una família camperola, dedicada a cuidar el bestiar i els conreus que podien tenir al voltat. L'activitat d'aquest mas va durar fins als anys 1970. En direcció al camí de l'oest, hi ha diferents restes arqueològiques: un petit assentament iber, amb una masia al damunt, i una petita necròpolis, a 40 metres de l'assentament amb una vintena d'enterraments. L'assentament iber consta de tres habitatges, sis sitges i un altre edifici que no ha estat estudiat. Durant l'edat mitjana es va construir la masia -que va utilitzar les sitges com a dipòsits d'aigua- i també es va construir una canalització per a l'aigua fins al mas de Puigventós, que és a uns 300 metres.

La funció de Sant Pere Sacama, en conjunt, era defensiva. Controlava el camí d'Olesa a Vacarisses i a Terrassa; a part, formava part d'un sistema d'alerta contra eventuals invasions musulmanes des de la banda sud del Llobregat. Aquest sistema s'utilitzava fent servir les campanes de les ermites: el senyal començava al Castell de Sant Salvador de les Espases -on hi ha una panoràmica del curs del riu Llobregat- i es dirigia cap al monestir de Montserrat passant per l'ermita de santa Margarida, o cap a Terrassa passant per Sant Pere Sacama, Sant Jaume de Castelló i Viladecavalls.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere Sacama